Que es digui que el senyor Zapatero és un mentider sembla molt greu i una injúria. Llavors és més fi afirmar que no compleix les promeses, perquè la conjuntura no li ho ha permès, els terminis s'han allargat o altres excuses que els mateixos periodistes venen. Però no ens deixem enganyar. El senyor Zapatero és un mentider, i així s'ha de dir. I no passa res. L'únic dubte és saber si quan diu la mentida és amb intenció o realment hi ha excusa perquè més endavant la promesa no es compleixi.El cert és que, tant en el cas del traspàs de rodalies com en el de l'aprovació de l'Estatut i altres temes, tots acaben incomplerts. Llavors el problema és que el poble s'hi va acostumant, i com que la resta de polítics poc o molt diuen paraules que el vent s'emporta ràpidament, a veure qui tira la primera pedra per perseguir els mentiders. D'exemples, per desgràcia, n'hi ha molts. Sense anar gaire més lluny, la setmana passada, el portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats, Joan Herrera, en una emissora de ràdio, aplaudia i defensava a mort la intenció del seu partit de fer comparèixer el president espanyol al Congrés per parlar de l'acord del finançament autonòmic. Uns dies després, ell mateix ha defensat a la Diputació Permanent del Congrés la retirada d'aquesta compareixença, a canvi d'un bon acord per al finançament, i no passa res. Jo pregunto: tant han canviat, les coses, en set dies? Si es deia que el finançament no s'ha de pactar perquè ja l'estableix l'Estatut, com és que ara apareixen com a salvadors d'un futur pacte d'aquí a tres mesos que el temps dirà si el senyor Zapatero tornarà a incomplir?
Més exemples. En pobles tan petits com Rupià passa quelcom semblant. Tot i que l'equip de govern és nou, i com que en altres llocs els càrrecs electes es presenten amb ganes de fer coses de manera altruista, dedicant el seu temps lliure a fer la gestió de govern per al poble, han après ràpidament a canviar d'opinió. En el penúltim ple, el regidor a l'oposició va demanar per què no es publicaven les actes dels plens enlloc. L'alcalde va respondre que es penjaven al tauló d'anuncis, que les hi havia vist. I llavors el secretari va confirmar que no. I no va passar res. Aquesta gent va prometre per escrit ocupar el càrrec d'alcalde de manera anual per a cada regidor. El primer alcalde ja fa més d'un any. I no passa res. En l'últim ple l'alcalde va dir que en deu dies es contestarien tots els escrits que el regidor de l'oposició ha formulat en els últims mesos i que fins ara no tenen resposta. Passats vint dies, no s'havien contestat, i no passa res.
Proposo que es creï un comitè avaluador de promeses i afirmacions polítiques en tots els nivells i que en cada jornada de comicis per cada mentida comesa es descompti un 5% dels vots aconseguits pel mentider. Llavors sí que passarien coses.
