Que la nord té un menor impacte sobre les persones? Tan sols cal fer memòria per saber que el sector comprès entre el carrer del Pont, el barri de l'Aigüeta i la plana agrícola que discorre a banda i banda del Daró han patit al llarg dels últims anys inundacions periòdiques. Si a aquest fet hi sumem tota l'aigua que prové del Puig de Sant Ramon, on avui dia encara no s'ha resolt el tema de la recollida d'aigües, tot això combinat amb una barrera de 60 metres d'amplada i uns talussos de 15 metres, pot provocar que revisquem les famoses inundacions dels anys cinquanta i seixanta.

Que la nord és més sostenible ambientalment? Això si només tenim en compte la variant deslligada del territori pel qual transcorre. Amb actuacions d'aquesta rellevància no ens podem mirar el melic, cal pensar en un àmbit d'abast comarcal o regional. El paisatge empordanès generat durant segles és el que ha propiciat l'aparició de la marca Empordà; protegir el paisatge, doncs, significa també garantir l'ús sostenible de l'actiu que representa per a l'economia del territori. Cal prioritzar, no hipotequem el futur del nostre Empordà i preservem aquests espais en vies d'extinció amb un menor consum de sòl i evitem la dispersió urbana obrint noves ferides sobre el territori.

Que la nord té una millor connectivitat? Els detractors de la variant sud argumenten que durant els últims 25 anys aquesta ha sigut la zona d'expansió residencial. Des d'un punt de vista de vertebració i planificació territorial, el més lògic no és dotar de bones infraestructures i millor connectivitat aquelles àrees on es preveuen els futurs creixements? La variant pel sud resol els problemes de mobilitat cap a la Costa Brava i millora l'accessibilitat a les noves àrees de creixement; tothom sap que les infraestructures de mobilitat són els elements bàsics de l'ordenació del territori, per tant és del tot erroni seguir creixent pel sud i construir la variant a l'extrem oposat. El nord sempre s'ha considerat una zona no apte per al creixement urbanístic, idea actualment reafirmada pel pla director de l'Empordà, que inclou tota la plana central del Baix Empordà dins la categoria de protecció especial com a àrea d'alt valor agrícola; per tant, seran uns espais que mantindran de manera indefinida el règim de sòl no urbanitzable.

Penso que si es tenen en compte els objectius del pla director de l'Empordà que impulsen un desenvolupament ordenat, eficient i sostenible, que protegeixen el paisatge i promouen una racionalització de la xarxa viària millorant l'accessibilitat i la vertebració del territori, sempre des d'un punt de vista objectiu i pensant en l'interès general, queda molt clar que l'opció menys dolenta és la sud. Per tot això dic no a la variant pel nord.