És l'esperit de contradicció, reblava el clau ahir al matí, el president d'Adetca, Daniel Martínez: «El teatre sempre està en crisi i quan hi està tot, el teatre surt del forat.» Al vespre, però, la processó anava per dins d'alguns dels productors. Ja es fan números. Hi ha qui no el preocupa la coincidència de sis musicals a la cartellera; ara, sí que les vendes de cotxes estiguin en caiguda lliure. I és que anar a un musical és un fet molt social, familiar, de «paga l'avi» i convida tothom. Que la gent s'ho pensi abans de desembossar els papers de la cartera pot ser la pitjor de les competències.

El teatre està de vaques grasses en un ambient que no es cansa de dir que la llet va escassa, que l'economia és una vaca magra. Ahir, però, la satisfacció regnava en la festa anterior a la gala que fa un aperitiu dels principals espectacles de la temporada. Hi havia bon humor, i petons generosos. L'ensenyament seria ben diferent si els mestres poguessin gaudir d'aquest instant de salutacions sense tensions. Al darrere, però, el teatre sempre té brutícia entre caixes: si tot va tan bé, per què costa tant actualitzar el conveni d'actors entre el sindicat i els empresaris, tinguin la butxaca gran o el moneder petit?