De què serveix fer oposicions si quedant en segon lloc no et donen l'oportunitat d'accedir-hi, quan el primer ha deixat la plaça vacant? De què serveix anar a parlar amb els responsables? Et van donant allargues i cap resposta convincent. De què serveix omplir instàncies si no les responen? De què serveix anar a parlar amb l'alcalde, si t'omple de promeses i no compleix? De què serveix enviar correus electrònics i no tenir resposta? De què serveix fer oposicions, si han de col·locar persones que no les han passat? De què serveix que l'alcalde digui que ha fet «un acte humanitari» amb aquesta persona, quan tots sabem que les oposicions no haurien de funcionar per actes humanitaris (o així hauria de ser?)?Moltes preguntes sense resposta, i tot plegat m'ha deixat mal regust i una sensació d'impotència i desencant per unes oposicions que vaig passar i no m'han donat la mínima oportunitat per accedir-hi. I la sensació d'impotència creix, quan podria estar gaudint d'una feina que em pertoca i, actualment, la meva situació laboral és molt inferior.
Senyor alcalde: Vaig confiar en vostè, com em va demanar, i no ha complert; per tant, això s'ha de fer públic (el vaig avisar). No podem callar, no seríem persones! Vostè mateix amb la seva consciència.
