Amb el premi per a The wrestler, el certamen ha unit per una vegada les opinions del jurat, la crítica i el públic, una coincidència poc habitual quan hi ha vint-i-una pel·lícules en competició i els criteris són tan dispars. En paraules del cineasta iranià Abbas Kiarostami, que va passar per aquesta edició, «la pel·lícula és la mateixa per a tots, però cadascú veu la seva».

The wrestler mostra Randy Robinson, un lluitador al final de la seva carrera professional que quan puja als quadrilàters de tercera categoria la seva salut comença a passar la factura dels anys de cops i atacs, que no per esperats són menys brutals. Per Randy comença llavors la particular venjança de la vida, de manera que el film funciona com un clàssic i mostra que després del sonat fracàs amb La fuente de la vida (2006) ha recuperat el talent exhibit a Requiem por un sueño (2000), si bé el guió de The Wrestler no és seu.

Si el premi principal del festival no tenia un favorit clar en les apostes de la crítica, la copa Volpi al millor actor semblava tenir inscrit el nom de Rourke, de manera que quan el jurat va anunciar que anava a parar a mans de l'italià Silvio Orlando per Il Papà di Giovanna es va haver de sentir una bona xiulada. Sembla clar que en una edició en què la producció italiana tenia una quota, també hi havia de caure algun premi.

Molt menys discutit va ser el guardó en la categoria femenina, que va ser per a la francesa Dominique Blanc per L'autre, en què interpreta una dona obsessionada per l'amant del seu marit.

El cineasta rus Aleksei German Jr. va rebre el Lleó de Plata al millor director per la seva pel·lícula Paper Soldier, protagonitzada per Merab Ninidze i Chulpan Khamatova. El film explica la vida del metge Daniel Pokrovsky, encarregat de designar els astronautes que viatjaran en el primer vol tripulat a l'espai, un fet que se li fa insuportable perquè està convençut que no tornaran. Tot i que va ser rebuda de manera desigual per la crítica, el film es va erigir en un dels guanyadors de la nit, ja que va rebre un altre premi: el de la millor fotografia.

També doblement reconegut va ser el film de l'etíop Haile Gerima Teza, que va rebre el premi especial del jurat i el premi al millor guió, del mateix cineasta. Una pel·lícula que també ha agradat a crítica i públic i en la qual Gerima es rebel·la contra la ignorància, mare de tots els mals del món, en general, i de l'Àfrica, en particular.

Fora dels guardons importants han quedat obres com The burning plain, de Guillermo Arriaga, i Gake no Ue no Ponyo, de Hayao Miyazaki.