«T empus fugit», deien els llatins, i nosaltres en català diem «el temps vola». Tots els que hem fet vacances crec que encara estem vivint el període de transició per tal d'aconseguir adaptar-nos a la nova vida. Amb tot, haig de dir que els lectors d'El Punt no han fet vacances i m'han anat enviant correus sobre el dia a dia del diari. Anem, doncs, per feina, i passo a contestar els que pugui. En quedaran per al proper article, segur. Però es contestarà tothom.

Quim Noguera, director del centre de formació teatral El Galliner, m'expressa el seu desconcert per un article que va aparèixer en l'edició de les comarques gironines el dia 24 d'agost. El reportatge parlava del teatre amateur, publicat amb motiu del FITAG. Quim Noguera m'exposa: «Les meves declaracions, ignoro d'on les han tret i, en el millor dels casos, són inexactes.» N'he parlat amb els responsables del diari i em sembla que n'he tret l'entrellat. Resulta que el mes d'abril, Aram Bonmatí, que és qui signa l'article, va fer un treball sobre el teatre amateur com a alumne del màster de periodisme que organitzava El Punt conjuntament amb la Universitat de Girona. En aquell moment el reportatge no es va publicar i s'ha aprofitat ara amb motiu del FITAG. És clar, han passat quatre mesos, i també pot haver canviat el context. No m'estranya que en Quim, de moment, ni tan sols recordés haver parlat amb l'Aram. No m'entretinc a analitzar tot l'article, ni tinc prou espai, però haig de reconèixer que no es van fer les coses prou bé. «Scripta manent», diu l'adagi –i perdoneu avui les meves llatinades–, i cal, per tant, que els informadors siguin exigents en tot el que surt del seu ordinador. Confio que en un moment o altre Quim Noguera tingui ocasió de puntualitzar a través del nostre diari el seu punt de vista en un tema que li toca de prop i en el qual entén i molt per raons de feina.

I anem a un altre tema. Un lector de Palafrugell que em demana que no surti el seu nom –«aquí tothom em coneix»– va trucar una mica enfadat, tot sigui dit, l'endemà que Rafael Nadal guanyés la medalla d'or olímpica. Estava indignat perquè no es va donar la notícia amb una foto a tota plana com van fer la majoria dels diaris espanyols. M'ho he mirat bé i n'he parlat amb la redacció. Que no sortís destacat en el diari general s'entén perfectament, ja que per això hi ha El 9, dedicat exclusivament a notícies esportives. Precisament, durant els Jocs Olímpics crec que es va donar una bona informació sobre l'esdeveniment. Si agafem la portada d'El 9, veurem que sortia una gran foto de Phelps, que havia guanyat vuit medalles d'or, un cas únic en la història dels Jocs. A peu de plana sortia Gervasi Deferr, un maresmenc que havia guanyat la seva tercera medalla olímpica, i se citava la medalla d'or de Rafael Nadal amb la frase «Nadal afegeix l'or olímpic a un any per emmarcar». El primer que demanaria al comunicant de Palafrugell –i sé que altres lectors ho han insinuat– és que no vegi fantasmes. Si el diari no destacava la foto de Nadal, no era perquè sigui espanyolista i del Madrid. Certament, Nadal és de les Illes, i El Punt i El 9 sempre s'han mostrat sensibles a les informacions de tota mena que es produeixen als Països Catalans. Era més important Nadal que Phelps i, per tant, s'havia de donar la foto grossa del tennista de les Illes? Aquí sí que hi entra la subjectivitat, i segur que trobaríem arguments per defensar una posició i la contrària. Amb tot, intentant ser objectiu –santa paraula–, diré que, quan vaig agafar el diari el dia que s'havia produït el fet, vaig pensar que Nadal es mereixia quelcom més, precisament per l'argument que aquest noi és de casa nostra, segons la filosofia d'El Punt. Una foto, encara que no hagués estat gaire gran, a la portada del diari nor mal i una foto més gran i amb un títol destacat a El 9 em sembla que hauria estat més correcte. Sempre hem dit que tractant-se de premsa local i comarcal, les notícies més properes són les que s'han de destacar. I, en aquest cas, no es va fer.