divendres, 5 de setembre de 2008
> L'esforç a continuar
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Per iniciar un projecte cal entusiasme; per continuar-lo cal tenacitat. Sense una mica d'inconsciència i de flamarada no és fàcil posar fil a l'agulla, però arriba un dia que aquella inconsciència perjudica i que la flamarada s'apaga. Aleshores, perquè tot no resti en foc d'encenalls, cal aferrar-se al rigor i a l'esforç. Aquest diari, que avui arriba al número 10.000, és un reflex de tot això. Va aparèixer fa prop de trenta anys en una època en què, a Catalunya, en general, hi havia un entusiasme que s'ha exhaurit. També hi havia confusió i temors, certament, però a la societat, als pobles, als barris hi bategava una esperança que feia possible atrevir-se a arrencar projectes que vorejaven la utopia. Després, el gran repte ha consistit a afermar-los a la realitat i, en aquest cas concret, a fer un diari nou, cada dia, fins arribar al número d'avui. L'esforç a continuar, que sempre és el repte més gran. Sota la constant humana en què poques coses canvien, en aquests trenta anys hem viscut grans evolucions tecnològiques, que han implicat alteracions econòmiques i fenòmens socials i demogràfics inesperats. El món que hi ha més enllà de l'horitzó –i que ara contemplem a qualsevol de les pantalles que sempre tenim a l'abast– ha canviat prodigiosament. El nostre petit món proper, també. Des dels hàbits alimentaris fins a les formes de treball, a l'oci i, naturalment, als sistemes d'informació i de comunicació. Aquest diari és un testimoni d'aquests canvis, tal com es pot veure repassant l'hemeroteca a la xarxa –fet inimaginable el 1979–, i a la vegada n'és un subjecte. Els materials i la tecnologia que es van utilitzar per fer el número 1 no tenen res a veure amb els que s'han utilitzat per aquest diari d'avui. El canvi és vertiginós. Ens hem acostumat a viure en una mena d'incertesa tecnològica permanent i fantasiosa. «Encara serà amb paper el número 20.000?», ens preguntem. M'agradaria que sí, però no ho sé i, de fet, això, ara, ja no té gaire importància. L'important és arribar-hi. És a dir, l'esforç a continuar, que algú o altre hi arribi.
|
)
