Bloquejar vol dir, per exemple, impedir l'exercici del referèndum vinculant (art. 92), perquè impedir-ho només es pot fer per temes del títol preliminar, la unitat i la independència d'Espanya garantides per l'exèrcit ; del capítol 2, secció segona, drets i deures civils; del títol 1, drets i deures fonamentals; o del títol 2, sobre la corona, art. 168.

Una altra manifestació de democràcia directa es la Iniciativa Legislativa Popular (art. 87 de la Constitució Espanyola). Se'n reconeix la possibilitat de portar-la a terme, però a l'hora de la veritat la seva aplicació és pràcticament inviable, perquè no es poden modificar les lleis orgàniques (per exemple, LO electoral, del referèndum... [art. 87.3]). Cal dir que les iniciatives són tramitades com a proposicions de llei, i els promotors no tenen veu ni es poden debatre les propostes; poden ser esmenades en la seva totalitat en sentit contrari i se'n pot sol·licitar la retirada... No poden acabar mai en un referèndum. És una participació fictícia.

Es nota que la Constitució Espanyola és fruit de la transició franquista, justament per aquesta manca de llibertats polítiques que converteix la participació en una democràcia per delegació. La iniciativa popular no és possible ni en els pressupostos, ni en les declaracions de guerra, ni en la revocació de càrrecs electes, ni en la modificació del sistema electoral, ni en la capacitat de les autonomies, etcètera. L'article 122 de l'Estatut de Catalunya diu: «Correspon a la Generalitat (...) i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 sobre el referèndum.» I l'Estatut basc diu (art. 9.2): « (...) És obligació dels poders públics bascos facilitar la participació de la ciutadania en els afers públics... I els estatuts són lleis orgàniques.

La iniciativa popular no pot iniciar reformes constitucionals, ni tampoc encapçalar cap procés constituent. Les iniciatives corresponen al govern, o al Congrés dels Diputats (3/5 parts dels vots afirmatius) i al Senat (també amb el vot a favor de les 3/5 parts), segons els articles 87 i 168 de la Carta Magna. I un cop aprovades (article 167) seran sotmeses, ara sí, a un referèndum de ratificació.

I del dret a l'autodeterminació ni se'n parla, malgrat que són acceptades totes les resolucions de l'ONU. El 1989, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per la qual Catalunya no renuncia al dret a l'autodeterminació, amb els vots contraris del PSC, i la no assistència del Partit Popular. L'Estatut basc de 1979 (art. 10.e) també diu: «Facilitaran la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social del País Basc.» I el Ple del Parlament ha reconegut el dret de l'autodeterminació: (15 de febrer del 1990): «1. Que el poble basc té dret a l'autodeterminació...»

I ara què? El Parlament basc ha aprovat aquest pla de consulta del lehendakari Ibarretxe amb el suport del tripartit del govern d'Aralar i un vot del Partit Comunista de les terres basques, i tant el PSOE com el Partit Popular hi van votar en contra, utilitzant, uns i altres, els mateixos arguments: que el referèndum és il·legal. I el govern espanyol l'acaba de recórrer, puix que només l'Estat té la competència de poder fer la consulta a través d'un referèndum; perquè no s'ha demanat a l'Estat l'autorització preceptiva. S'han atrevit a acusar el pla d'antidemocràtic, i d'haver esdevingut un estri de divisió de la societat basca. En fi, menystenen una ocasió per conèixer la voluntat popular: si s'està d'acord amb donar suport a un final dialogat del conflicte, i si s'accepta la negociació entre tots els partits, sense exclusions. Es tracta que el ciutadà tingui la iniciativa.

És absurd afirmar que els primers passos empesos són antidemocràtics (proposar un pacte amb el govern espanyol, consultar el Parlament basc i implicar la societat basca). Si hi hagués voluntat política, fer la consulta als ciutadans no hauria de ser cap obstacle.

No serà que els fa por, el que digui realment el poble?... Ningú no pot afirmar taxativament que no sigui democràtic que el poble es manifesti, voluntàriament, a favor o bé en contra de la sobirania basca. Si s'afirma que és il·legal negociar amb ETA, aleshores el senyor Aznar va actuar fora de la llei. Si la majoria dels ciutadans bascos prefereixen la independència, doncs resulta que no és gaire democràtic, això d'imposar la sobirania de l'Estat espanyol per la força... I si el poble diu no, ETA ja no tindrà més arguments per continuar aferrada en el terrorisme.

No hi ha dubte que la Constitució Espanyola actual és un obstacle perquè hi hagi més drets polítics, per trencar el segrest que pateix la democràcia directa (el referèndum de l'autodeterminació n'és un cas), que pot ser un instrument decisiu per a la solució del conflicte basc.

Per què carai es neguen a fer la consulta si tan segurs estan que el poble no vol la independència?