En una carta dirigida a la regidora del districte d'Horta-Guinardó, Elsa Blasco, els responsables del Col·legi de Geòlegs expliquen que han estat consultats per la coordinadora d'entitats afectades pel PGM del Carmel i entorns i que, arran d'això s'han informat sobre el pla de l'Ajuntament, que inclou, entre altres accions, la construcció de noves promocions d'habitatge públic on reallotjar les persones que actualment viuen en els sectors afectats i seran desallotjats per fer les reformes previstes al barri.
El Col·legi de Geòlegs assegura que és coneixedor del pla de l'Ajuntament de modificar l'edificabilitat baixa que actualment hi ha a la zona, per pisos d'una certa alçada, alguns d'alguns es preveu construir-los sobre els túnels de la Rovira.
En aquest punt en concret, els experts creuen convenient recordar la necessitat de fer un estudi geològic amb profunditat per obtenir tot un recull rigorós dels possibles riscos que s'haurien de tenir presents i que permetin no només fer una valoració de la viabilitat d'aquest projecte, sinó també dur a terme la planificació territorial més apta i més correcta en aquest cas.
La direcció del col·legi recomana també tenir en compte «tota una sèrie d'antecedents abans d'engegar el projecte», com és el cas de l'antiguitat i la seguretat del túnel de la Rovira, l'enfonsament del túnel del Carmel i l'esvoranc del passatge Passerell com a resultat de la seva pavimentació.
CIU S'AFEGEIX A LA PETICIÓ
Per la seva banda, el grup municipal de CiU ha emès un comunicat en què anuncia que ha demanat a l'Ajuntament que faci un estudi geològic dels possibles riscos que pot comportar el fet de tirar endavant el projecte. La regidora d'Horta-Guinardó de CiU, Maite Fandos, explica que, després de les obres de pavimentació del passatge Passerell, calia obtenir l'opinió dels experts per saber si, segons ha dit, «és sensat projectar grans edificacions verticals sense fer abans un estudi geològic que determini la seva perillositat». Finalment Fandos demana a l'Ajuntament que faci públics els estudis que «l'han portat a pensar que es poden edificar blocs en un indret on actualment hi ha casetes amb jardí»