dilluns, 1 de setembre de 2008
> La vigència d'una vinyeta amb més de 76 anys
La negociació del finançament segueix la pauta de la de l'Estatut. Una pauta que no és nova en la història recent de Catalunya. Una mirada a la premsa de l'època permet descobrir que també en la negociació de l'Estatut de 1932, el de Núria, es van produir situacions semblants a les del procés de fa tres anys, que es reprodueixen ara amb el finançament. Només cal fixar-se en la vinyeta –obra de Feliu Elias Bracons, amb el pseudònim Apa– publicada pel setmanari El Mirador el 30 de juny del 1932 –han passat més de 76 anys!–. S'hi veu un señorito cordovès que, d'un recipient en què es llegeix «Estatut», serveix sopa a un català. La frase que l'acompanya s'explica tota sola: «No farem res amb aquesta escudella tan clara.» Parla dels principis genèrics presentats pel govern espanyol per al nou finançament?, es podria demanar algú. Era el juny de 1932 i l'Estatut es discutia a les Corts, després que el poble de Catalunya hi havia donat un suport massiu en plebiscit. El text, que en el seu pas per Madrid va acabar retallat, es va aprovar el 15 de setembre a les Corts. Com si no haguessin passat els anys...
|
