El cineasta israelià Avi Mograbi, conegut com a documentalista crític, trasllada les seves armes polítiques al gènere musical en l'impactant experiment de Z32, el film que va projectar ahir a la Mostra de Venècia, on va ser ovacionat. La pel·lícula narra en un format de ficció-entrevista les impressions d'un soldat d'elit israelià després de matar dos policies palestins, encara que entremig la càmera es desvia cap a la sala d'estar del director, on amb orquestra inclosa interpreta cançons paròdiques. En aquest cabaret casolà, Mograbi llança els seus dards contra la situació araboisraeliana amb unes lletres en què la parcialitat no és mai un impediment per mantenir el to documental. «Què faig cantant sobre ell en lloc de denunciar-lo?», es pregunta en una de les cançons el director, que afronta la complexitat moral del personatge. «Amb les cançons volíem demostrar la incapacitat d'aquesta realitat per convertir-se en alguna cosa bella», va justificar-se Mograbi.

Emmanuelle Béart va ser l'encarregada de defensar, també ahir, una altra de les pel·lícules del festival, Vinyan, del belga Fabrice du Weltz, una de els primeres incursions del cinema en la tragèdia del tsunami de Tailàndia del 2004 a través d'una parella que hi perd el fill i ha de fer front al drama en un entorn cultural diferent del seu. El cineasta Ferzan Özpetek, d'origen turc, va projectar a la Mostra el primer film italià d'aquesta edició qüestionada per la inclusió de propostes nacionals tot i no tenir, segons alguns crítics, la qualitat suficient. Un giorno perfetto sembla confirmar les veus discordants, en tractar un cas flagrant de violència de gènere com un retrat psicològic per «comprendre aquests monstres, que al capdavall són persones com nosaltres», va dir el realitzador. Fora de concurs, la veterana cineasta Claire Denis va arribar a Venècia amb 35 Ruhms, una crònica social i afectiva de l'extraradi en la qual detalla les necessitats emotives de l'ésser humà segons els patrons de Yasujiro Ozu.