En acabar aquestes «ombres» vull retornar a Josep Pla, amb el qual vaig començar-les fent referència a una cita d'El quadern gris relativa al dietari de Francesc Rierola, que va ser bescantat per l'escriptor empordanès en definir-lo com un reaccionari cridaner. En tot cas, m'han arribat altres veus que expressen una visió més complexa dels textos de l'advocat manlleuenc. Una d'aquestes veus discordants amb l'opinió planiana sobre Rierola és la de Miquel Pairolí, que, tanmateix, és una de les persones que, havent-lo llegit profundament, més saben valorar la prosa admirable de Josep Pla. És així que, abans que torni a Pairolí el testimoni que em va entregar fa un mes i que, de fet, li pertany, no és impertinent fer referència a un altre passatge d'El quadern gris que, a més, em permet relacionar-lo amb una de les millors experiències d'aquest estiu que també va acabant-se.

En aquest passatge, datat fictíciament el 28 de setembre del 1918, Pla hi fa constar que el seu pare hi va fer un paper fonamental en el «gran afer de l'arròs de Pals, o sigui la conversió d'una gran quantitat d'hectàrees de terrenys erms i improductius en magnífiques terres de rendiment». També hi fa constar l'oposició del marquès de Robert amb el qual, «recolzat en els seus ignorants i energumènics amics de Torroella de Montgrí», Antoni Pla va haver d'entaular una lluita «idiota, incomprensible i inútil que convertí una iniciativa excel·lent, positivament favorable als interessos generals, en un desastre complet».

Tinc pendent de cercar els motius de la disputa i les nefastes conseqüències. Però, com també diu Pla, «el cultiu de l'arròs fou un fet». I les terres continuen essent rendibles, a més de permetre una magnífica experiència estètica: entre les millors coses d'aquest estiu, hi ha les passejades en bicicleta pels arrossars de Pals, mentre el cereal hi anava creixent i el verd es torrava. Una altra excel·lència d'aquest estiu és l'arròs que la Montserrat va tenir la generositat de cuinar a casa.