diumenge, 31 d'agost de 2008
> El superheroi il·legal
La idea que una força superior pot suplantar la justícia no deixa d'estar present en la societat americana des de la llei de la frontera. En una democràcia, els herois, però, són il·legals
tribuna
Periodista i professor a la UdG
ÀNGEL QUINTANA..
+ Un fotograma d'El caballero oscuro, de Christopher Nolan. Foto: EL PUNT
|
E n el transcurs d'El protegido, de N.M. Shyamalan, s'establia una de les metàfores més curioses que he vist sobre la fosca natura dels superherois. Shyamalan ens mostrava una societat com l'americana amb crisi profunda de fe. La societat necessitava crear una construcció mítica per sentir-se segura davant l'amenaça contra la seguretat ciutadana. Davant una societat laica que no creia en un messies, la solució era el superheroi. Malgrat que Shyamalan barrejava la mítica dels còmics amb els fantasmes d'una societat vigilant de la seva incertesa, de l'interior de les seves imatges sorgia un tema clau en tota la cultura americana: la ferotge necessitat de poder creure en l'heroi per consolidar l'èpica originària perduda en els temps postmoderns. No tinc cap dubte a considerar El caballero oscuro, de Christopher Nolan, com la pel·lícula americana de l'any, entre altres raons perquè porta fins al paroxisme la reflexió sobre la heroïcitat en una Amèrica en què el fantasma del terrorisme s'ha instal·lat amb més força que mai en l'inconscient col·lectiu. El caballero oscuro ens presenta el superheroi com un personatge torturat no tant per la seva responsabilitat –la tasca de salvar el món li resulta sobretot feixuga a Spiderman–, sinó per la incertesa de la seva posició moral. Batman neix com un ésser venjatiu. Després de veure la mort dels seus pares a Gotham City, munta un dispositiu per eradicar la violència. A priori, la seva missió és la del clàssic justicier que resol les coses amb la força. En un moment determinat, però, Batman esdevé una referència social. La gent creu en ell perquè la pot salvar del mal i pot portar la seguretat al planeta. És la nova esperança d'una societat atemorida. El rat penat és com una ombra que planeja per damunt de la ciutat, que eradica els éssers malignes i dóna una certa seguretat emmascarada de llibertat. La gran contradicció de Batman és que quan exerceix la seva missió d'alliberar la societat americana del terrorisme exerceix com a proscrit. El superheroi és un col·laborador de la justícia que treballa a l'ombra, que es justifica pels seus resultats, no per la se va conducta. Malgrat que la justícia confiï en ell, amb les seves accions posa en crisi l'aparell racional que ha orquestrat la mateixa justícia i afebleix les bases de la democràcia. El tema d'El ca ballero oscuro és, en certa manera, proper al que plantejava M, de Fritz Lang. En el clàssic alemany, un assassí de nens portava el caos i la por a la gran ciutat. La justícia creava les seves xarxes racionals per capturar-lo, però s'adonava que el seu sistema era insuficient. Lang no buscava la solució en el superheroi, sinó en els mateixos delinqüents, que decidien capturar l'home que els treia la feina. El psicòpata provocava la presència de la policia a la ciutat, i la falta de seguretat feia incrementar la vigilància. Des de la il·legalitat es podia controlar la seguretat, però fent-ho es transgredia la democràcia. Al final, una mà es posava a l'espatlla del delinqüent reclamant el poder de la justícia. El caballero oscuro ens recorda que en la societat americana creada segons els principis de la llei de la frontera sempre hi ha una tensió entre la democràcia –la llei– i la recerca d'un poder superior que saltant la racionalitat pugui arribar a salvar la humanitat. La força de la pel·lícula de Christopher Nolan radica a recordar-nos que, per damunt de tot, Batman serà sempre il·legal. El bé també pot ser terriblement complex.
|
)
