Amb referència als arguments sobre la mal anomenada «variant de la Bisbal» apareguts fa poc en un article del conseller Nadal voldria aportar les reflexions següents. L'objectiu principal del desdoblament del tram Corçà-Forallac de la C-66 és, no ens enganyem, construir l'autovia d'accés a la Costa Brava coneguda amb el nom d'Anella de les Gavarres, una autovia que forma part de la xarxa primària de carreteres. Segons el pla d'infraestructures de transport de Catalunya (PITC), la xarxa primària ha de servir de suport al trànsit de llarga distància. Per tant, tractant-se d'una gran infraestructura viària, hi ha dues coses importants: la funcionalitat per al transport de viatgers i mercaderies i la seguretat viària. Aquests haurien de ser els criteris principals a l'hora de triar un traçat. En aquest sentit el traçat nord de la variant de la Bisbal és tècnicament millor: és més pla, més curt i connecta directament amb les carreteres comarcals de més tràfic, tal com demostren tots els estudis fets fins ara inclòs l'actual estudi informatiu en exposició pública. Des d'aquest punt de vista, senyor Nadal, malament si perdem el nord.

Per altra banda, relacionar el possible interès del traçat sud amb el desenvolupament urbanístic de la Bisbal és certament incomprensible. Primerament perquè el planejament urbanístic té instruments propis i un pla general es pot revisar. I sobretot perquè mentre el creixement natural de Corçà i la Bisbal des dels anys 80 ha estat principalment pel sud, el de Cruïlles i Fonteta ha estat pel nord, i ha format, en conjunt, una trama consolidada de disseminats i nuclis urbans.

Partir pel mig aquest teixit amb una autovia que suportarà un intens flux de vehicles, atalussada, amb dues calçades de 3,5 metres cadascuna, vorals de 2,5 metres, una mitjana de separació de 4 metres amb una barrera de formigó i dues vies de servei no sembla, francament, la millor manera de planificar el creixement d'aquests pobles ni de vetllar per la qualitat de vida.