Des que es van plantejar els diferents traçats de la variant de la Bisbal, han aparegut una sèrie d'opinions i objeccions a qualsevol d'ells. Jo proposaria una solució que, allunyant-se d'aquesta visió miop de futur, considerés precisament això que no s'ha tingut en compte, és a dir, quines d'aquestes variants ofereixen més possibilitats d'un hipotètic desenvolupament posterior. Ara ens trobem amb un dilema: nord o sud. La qüestió més mesurada per evitar futurs problemes seria: ¿quina d'aquestes alternatives pot ésser més lògica dintre d'una visió de futur desenvolupament?

Mireu, jo, visitant assidu del Baix Empordà, m'adono de les insuportables cues de cotxes que es formen en direcció a Palamós i Platja d'Aro que, començant una mica abans de Palafrugell, resten aturades i encanonades fins al destí final. La quantitat de trànsit és, senzillament, esbalaïdora, motiu pel qual moltes vegades agafo la tortuosa i perillosa carretera de la Ganga, que, no sent la solució ideal, és la més curta. La pregunta lògica que cal fer-se és: ¿quina d'aquestes alternatives de variant podria, en un futur no massa llunyà, oferir la possibilitat d'obrir un túnel sota la Ganga que permeti posar-se en pocs minuts a aquests mencionats llocs, que faciliti l'accés a l'estació de Flaçà i un possible enllaç amb Riudellots? Si la variant es fes pel nord, aquesta possibilitat seria força impracticable. La variant sud oferiria més possibilitats d'ulterior desenvolupament. La visió de futur, quan es fan obres públiques, estalviaria molts maldecaps i diners al qui tingui les brides del futur govern. Ens enfrontem amb un dilema molt típic: la necessitat de resoldre un problema de present, que es pot fer amb o sense visió de futur. Coneixem les conseqüències de fer-ho amb una visió que no tingui en compte el que passarà més endavant.

Els qui defensen que es faci pel nord diuen que la variant sud faria impacte en la zona protegida de les Gavarres i el refugi i les terreres de Vacamorta. Els qui defensen el cas contrari també tenen els seus arguments.

Vegem-ho: tot Europa està plena de muntanyes com les Gavarres. Només cal anar a Itàlia, França, Suïssa, Alemanya, etc. Totes aquestes nacions han resolt el problema amb túnels que t'adones que hi són solament quan hi arribes. Les Gavarres no perdran la seva protecció si se'ls fa una perforació que seria gairebé discreta i invisible fins a l'entrada o sortida. El refugi i les terreres de Vacamorta? Sens dubte s'han de trobar els mitjans per pal·liar l'efecte de la variant, però pensem el que significaria la variant nord. Us recordeu d'una cançó que cantàvem als campaments i a les escoles? «Sota la part del Pirineu (...) n'hi ha una plana riallera, que és l'Empordà». Doncs, aquesta «plana riallera» és particularment la que seria més afectada si la variant nord progressés. Cada tres anys, més o menys, hi ha inundacions en aquesta meravellosa plana, que són un dels motius de la seva fertilitat i verdor. Aquesta plana, on s'alça a la distància, meravellós i emblemàtic, el Castell d'Empordà, amb una vista que arriba al mar i abasta la plana amb 360 graus de visió, i que diuen que és el més semblant a la famosa Toscana italiana que tenim a Catalunya, seria un llac.

Pensem, ¿què és pitjor, una intromissió a Vacamorta o construir una calçada de quatre carrils fent-la passar pel mig d'aquesta plana amb una alçada de poc més o menys cinc o sis metres i amb una llargada de mínim quatre o cinc-cents metres? A més, el traçat «sud 2» ja evita també aquesta intromissió a Vacamorta. Però la ferida que el traçat nord faria seria massa palesa, lletja i humiliant per al bon gust. Aquest indret idíl·lic nostre seria sols memòria d'un passat llunyà. Demano i prego a l'honorable conseller que hi pensi. Sé que ho fa, que sempre ho ha fet, i que no és pas fàcil complaure a tothom, però, escolteu el futur i fixeu-vos en la meravella que teniu davant. El sud, amb perdó, és més discret i ofereix més possibilitats de futur.