dissabte, 30 d'agost de 2008
> Blat de moro o camps de golf?
la galeria
SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
Sortiu i pregunteu què s'estima més la gent, si camps de blat de moro o camps de golf. Per regla general, els ciutadans s'inclinen pel blat de moro, malgrat que es tracta d'un conreu poc sostenible ecològicament i econòmicament. La preferència pel blat de moro s'explica per un mecanisme atàvic, fisiològic o genètic, per l'instint de supervivència: és nyam-nyam. És menjar per al bestiar, tret del blat de moro blanc que fan quatre garrotxins per moldre'l i obtenir-ne farro, polenta per als més moderns. Consumeix molta aigua i el seu valor afegit no és extraordinari; vull dir que d'euros per hectàrea en dóna pocs. De cereals d'estiu sostenibles i resistents a la sequera n'hi ha, com el sorgo, però volen blat de moro. M'amoïna el blat de moro quan s'usa llavor transgènica i el destí de la producció són biocombustibles i no pas aliments. De camps de golf, ningú no en voldria. Molts s'hi oposen perquè opinen que el golf encara és un esport elitista, malgrat que també hi juga gent que abans s'entretenia a fer la botifarra i el truc. No pensen ni en l'elevat valor afegit, ni en els llocs de treball, ni que només cal herba bona, ben cuidada com una estora, al voltant del forat. Gasta aigua, però algunes varietats de gespa en consumeixen menys que el blat de moro. Els camps de golf no són un problema per ells mateixos. Són qüestionables quan el promotor, a més de la casa club, perpetra la urbanització de sòl rústic i camps de conreu amb centenars de torres.
|
