Recordo les teves paraules, Toni: «Pere, ja pots tornar, que el teu lloc és aquí. Aquí cada diumenge ens ho passem de conya.» Durant els meus anys fora de Catalunya el meu germà m'anava trucant sovint per poder parlar amb tu, amb en Jaume, en Prims... Recordo l'enveja que em produïa saber que us ho estàveu passant molt bé, i tu em deies: «Aquesta gent és la conya! Torna!»

Finalment, un cop aquí, vaig veure realment tot el que em vaig perdre durant dos anys en no ser-hi, però de seguida m'hi vas fer sentir com un més; la veritat és que aquest temps ens ho hem passat molt bé: a la penya, al Club de Vela, esmorzant... Ara ja ens començàvem a preparar de cara a la temporada que ve, i la veritat és que ja en tenia ganes, de tornar a la penya per riure... Només feia falta que la teva malaltia t'abandonés i tot tornés a ser millor que abans. Durant l'hivern tots els que t'estimem hem anat trucant-te i preguntant-te com anava i tu sempre responies amb un «a finals d'estiu ja s'haurà acabat i tot tornarà a ser com abans».

El destí ha volgut que no guanyessis la lluita amb aquesta malaltia tan mal parida com és un càncer. Des d'aquí et recordarem com una gran persona, un gran pare, un gran avi (els teus néts et trobaran molt a faltar), un gran amic i també un gran conseller. Sé que tothom et trobarà molt a faltar; jo, personalment, molt! Toni, sempre et portaré dins el cor i t'estimaré molt, i a la vegada espero que en algun moment ens podem tornar a trobar. Gràcies per tot el que ens has donat.