Quina és la importància de la cabra en l'economia balear? Encara que sembli un acudit, no ho és. Les cabres són el principal element de desforestació i desertització del nostre ecosistema forestal mediterrani. Per tant, també del nostre paisatge. Ja no és només l'efecte herbívor i exterminador sobre una gran quantitat de plantes de sotabosc de l'ullastrar i l'alzinar; les incursions en terrenys agrícoles, especialment d'oliverars i ametllerars, són cada vegada més freqüents, i això provoca una enorme frustració als propietaris. Molts indrets forestals de Mallorca han vist desaparèixer de la seva comunitat vegetal de plantes com ara el marfull, l'arbocera, el llampúdol, l'orenga, el ginebró, etc. Les seves alzines, pins i ullastres són castigats sense aturall als seus brots i fulles o amb la pell dels seus troncs pelats a cop de barram. Aquest escenari, semblant a gairebé tota la serra de Tramuntana i de Llevant, és molt vulnerable en front de freqüents episodis de sequera que a la vegada poden activar l'efecte de plaga en certes poblacions d'insectes, com pot ser el cas del banyarriquer. Si bé és cert que en el darrer mig segle la reforestació ha estat i és molt important a resultes de l'abandonament de l'explotació forestal, a més de l'agrícola i ramadera de muntanya, també ho és que en aquest mateix període l'alzinar segueix empobrit. La manca de regeneració de bosc i sotabosc per llavor deixa unes alzines procedents de tanyades i degenerades genèticament, gairebé fossilitzades en la manca de creixement. S'ha de millorar l'alzinar com a ecosistema i eliminar les causes de la seva degradació, ara mateix a mercè de l'hegemonia de les cabres.
A les vores del mar Mediterrani la cabra ha precedit la desertització de les muntanyes. Aquí encara hi som a temps. Ens hem de demanar, però, si la vulnerabilitat dels nostres ecosistemes es veurà encara més perillosament augmentada a causa del canvi climàtic o de la crisi econòmica. Si pensam que en època de benaurança el camp i la muntanya han estat oblidats a l'hora de pressupostar les partides de gestió, què no s'ha d'esdevenir per aquests indrets en època de vaques flaques?
Sovint els governs s'omplen la boca amb paraules com ara medi ambient, sostenibilitat, valor del paisatge, amor a la natura... però la realitat mostra un panorama d'abandonament de l'agricultura i ramaderia de muntanya. Oliverars, figuerals, horts que desapareixen sota la reconquesta de la vegetació silvestre, marges esboldregats, arquitectura popular en ruïnes, fonts, basses, pous i síquies seques, xaragalls ofegats, antics camins que desapareixen.... I la cabra que ho domina tot, ensenyorida del medi natural que hem abandonat, que hem menyspreat. Aquest és el panorama i el futur encara pot ser més trist.
