El president de l'associació de veïns del Poblenou, Manel Andreu, líder veïnal amb un llarguíssim historial de lluites i reivindicacions, es confessava ahir admirat de la rapidesa amb la qual ha entrat en vies de solució el cas de Pallars, 172. Mentre ell, que dimecres durant l'assemblea veïnal va oferir tot el suport de l'entitat que representa, se n'anava al districte a demanar una reunió al regidor per parlar sobre el problema i negociar una solució, a Pallars, 172, ja s'estaven fent els treballs per inhabilitar la sala on es feien les festes.
Alguns veïns de la zona, Montserrat Pablo, Assumpció Pladelasala, Miguel Ángel Moya i Conxita Sáez, es van trobar ahir pel carrer i comentaven la jugada: «Abans de tot això no havíem fet mai res junts, però sí que ens trobàvem passejant el gos i els comentaris més habituals entre nosaltres eren que no havíem pogut dormir, que havíem vist això o allò a la fàbrica.» Aquest comentari de carrer va arribar a una persona que no viu al barri, només hi està de visita en un pis que li deixa un familiar molt a prop. Aquest visitant, que es diu Jordi i que confessa que no viu habitualment a Barcelona, assegura que una nit de les seves vacances al Poblenou també va trucar a la Guàrdia Urbana molest pel soroll d'una festa rave, i la resposta que li van donar el va deixar tan descol·locat que va decidir organitzar una lluita veïnal que posés fi a tot allò de manera ràpida i contundent. L'ajuda incondicional d'algunes veïnes, «mestresses de casa: la Cris, la Laura i la Conxita», apunta, i la progressiva implicació dels afectats per mitjà del bocaorella, va permetre construir una estratègia que ha resultat del tot efectiva per la rapidesa i la contundència. Els vídeos i les imatges penjats a Youtube van ser captats per veïns des dels habitatges que hi ha davant de la fàbrica, i penjats tots a la xarxa entre els dies 23 i 24 d'agost. El bloc reivindicatiu construït per aquest veí ocasional, que confessa que és expert en internet, «diumenge passat no existia». I les úniques accions que ha hagut de fer en realitat a part de posar tothom en guàrdia del que anava a passar, han estat «anar al registre per esbrinar el nom del propietari de la fàbrica». Jordi confessa que s'ha gastat en tota aquesta moguda «uns vint euros», i tot perquè ha hagut de fer unes fotocòpies i va treure una còpia del llibre del registre. També confessa que la seva «motivació fosca» en aquest afer ha estat «posar en evidència l'Ajuntament, que durant cinc mesos no ha fet res». Les vacances s'acaben i ara en Jordi tornarà a casa. «A les meves tasques habituals però amb la feina feta», admet.
