Les empreses del sector turístic i administracions locals que vulguin aconseguir un certificat Q hauran d'afrontar un llarg recorregut d'entre 9 i 12 mesos. Primer s'ha de cursar, i pagar, la petició a l'Institut de Qualitat Turística Espanyola (ICTE), que depèn del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Acceptada la instància, començarà el procés per determinar si l'indret compleix la normativa, que ha estat consensuada entre el sector públic i el privat. La Q de qualitat és el primer distintiu integral homologat que certifica no només el fet que la sorra i l'aigua de les platges siguin netes, sinó que també exigeix uns serveis adients de seguretat i salvament, d'oci, de control de guinguetes, d'informació i de condicions higièniques globals. L'atorgament de la marca Q no té en cap cas garanties de perpetuïtat, perquè, cada any, l'ICTE reclama auditories externes de comprovació i regularització dels nivells i serveis exigits. I si s'han perdut les condicions, es pot perdre el distintiu.
Curiosament, tot i que la platja és un dels principals valors turístics de l'Estat, només 86 platges tenen aquest distintiu, en comparació d'altres àmbits certificats, com hotels i apartaments turístics (448), agències de viatges (1.187) o allotjaments rurals (230).
DISSET SUBSECTORS
Fins ara, hi ha 17 subsectors turístics reconeguts i que poden aspirar a obtenir la marca Q de qualitat: hotels i apartaments, restaurants, serveis turístics d'intermediació i agències de viatges, càmpings i ciutats de vacances, espais naturals protegits, oficines d'informació turística municipals i supramunicipals, oficines de congressos, empreses de temps compartit, platges, camps de golf, palaus de congressos, allotjaments rurals, allotjaments turístics de petites dimensions, autocars turístics i estacions d'esquí i de muntanya.
L'origen de la certificació és als anys 90, quan les empreses espanyoles es van adonar del potencial de vendre garantia de qualitat als clients. L'arribada de noves destinacions turístiques estrangeres amb més atractiu, més noves i amb un preu similar va obligar a buscar camins alternatius. La singularitat va ser un dels més utilitzats. El juny del 2004, la platja de Garbí de Calella va ser la primera a Catalunya a obtenir el certificat. Després en vindrien dues més a Lloret, una a Platja d'Aro i una altra a Castelldefels. Al juliol hi ha hagut les dues darreres altes, a Sant Antoni de Calonge. A la Costa Daurada, en canvi, no n'hi ha cap d'atorgada. Una vintena de nudistes van ocupar ahir a la tarda la platja tèxtil de Sant Sebastià de Sitges per denunciar que l'Ajuntament els intenta foragitar de cala Balmins, que freqüenten de fa temps, mantenint-hi un cartell que la titlla de «platja familiar» i organitzant-hi activitats lúdiques. El govern, de fet, ja els ha donat la raó, però l'Ajuntament encara no ha retirat el cartell.
)
