La Fageda. Història d'una bogeria repassa els 25 anys d'història de la cooperativa La Fageda de Santa Pau i confirma la barreja de l'èxit com a producte comercial, gràcies a la seva qualitat, i la confirmació d'un projecte social. D'aquí «la bogeria» del subtítol del recull informatiu de 190 planes que ha anat a càrrec de la periodista Dolors González. El llibre, editat per La Magrana, constata el mèrit de la realitat d'un projecte que un bon dia va pensar Cristóbal Colón per donar feina a malalts mentals i disminuïts psíquics.
«A La Fageda. Història d'una bogeria, el lector trobarà la història d'una organització narrada a través de vivències personals. És, per tant, un llibre ple d'humanitat, amb moments carregats de força, tendresa i també patiment», explica Cristóbal Colón, el president de La Fageda. Colón, d'origen aragonès (Zuera, 1949), és l'ànima d'aquesta cooperativa, però abans no va tenir uns inicis fàcils, tant des del punt de vista personal com professional.
LES EXPERIÈNCIES
Enrere quedaven experiències com la del maig del 68 de París i el IX Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants de Sofia. En tornar la policia el va detenir durant dos mesos. Va treballar d'aprenen de sastre, però no trobava que fer de sastre donés sentit a la seva vida i per això es va estimar més canviar de feina i la seva inquietud el va portar a treballar en un manicomi. I d'aquí a Martorell, Salt i la Garrotxa, «perquè el fet de ser pare és un dels elements clau de per què existeix la Cooperativa La Fageda», ja que en néixer la seva filla va veure que la seva vocació era la psiquiatria.
«És la força personal d'un home la que tira endavant aquest projecte, que, anys després, es fa realitat amb una empresa, i gràcies al treball de persones que no volia ningú perquè eren discapacitades», explica la periodista Dolors González (Mollet del Vallès, 1973). L'autora de La Fageda recorda els inicis i les complicacions prèvies abans d'arribar l'esclat mediàtic actual. «Molta gent coneix ara els iogurts, però abans s'havien provat diverses iniciatives empresarials i es va fracassar en diversos projectes, però al final s'ha demostrat que hi havia un objectiu social per damunt de tot», afegeix.
DESMUNTAR UN TÒPIC
De les valoracions personals que fa l'autora, destaca el fet que la cooperativa demostra «que els projectes socials no són una utopia i, d'aquesta manera, es desmunta un gran tòpic. Per això és la història d'una bogeria, i no d'una utopia».
González també dóna importància a la rellevància que han tingut un tipus de persones que són «invisibles per a la resta de la societat». «Colón va pensar que no només era necessari produir, sinó també generar un producte que tothom valorés per la seva qualitat. Així, tothom se sentiria valorat per la seva feina», explica González.