Mes d'agost, calor; en el meu cas, vacances i ganes de canviar d'aires. Doncs resultat, que el dissabte 16 d'agost tenia previst anar a passar el dia a Caldes de Montbui, i una vegada més vaig haver de veure com els altres passatgers pujaven a l'autocar i jo em quedava a terra perquè la rampa no funcionava. L'autocar era accessible, amb totes les enganxines i senyalitzacions d'autobús adaptat, però la rampa no funcionava.

Vaig trucar a la companyia d'autobusos i el noi que em va atendre després d'escoltar-me, molt amablement, em va demanar que no m'enfades amb ell i que comprengués que la mecànica de les rampes és molt delicada i que és normal que es pugui espatllar. I que per una persona, per mi, no podien anul·lar el viatge de la resta i retirar de la circulació l'autobús fins que l'autocar estigui reparat.

No dic quina companyia d'autobusos era, perquè a aquestes alçades és el de menys, i perquè aquest cop ha estat una; un altra dia, una altre i perquè cada dos per tres m'he de quedar en el lloc de sortida o preveure els meus viatges una setmana abans i fer de dos a tres trucades telefòniques per que la companyia de transports X m'asseguri l'accessibilitat. Perquè, pel que es veu, l'accessibilitat al transport en realitat només és una enganxina propagandística.

El dilluns passat, vaig intentar de nou tornar a Caldes de Montbui i, després de moltes gestions, ho vaig aconseguir. Però no hauria de ser tant difícil, al cap i a la fi, com èsser huma i ciutadana espanyola que sóc, tinc dret a la lliure circulació, veritat?