Per elaborar l'estudi, els ajuntaments han hagut de respondre un total de 80 preguntes referents als indicadors a partir dels quals s'ha fet la valoració de la transparència. La majoria de preguntes fan referència sobretot a la informació que tenen a l'abast els ciutadans a través de la pàgina web.

Per exemple, en l'apartat d'informació sobre la corporació, que tan bons resultats ha donat a Tarragona i Reus, es valora que s'especifiquin dades biogràfiques de l'alcalde i els regidors, que es puguin conèixer les seves adreces de correu electrònic i que s'informi sobre els sous dels càrrecs electes.

Pel que fa a la secció de l'estudi dedicada a urbanisme, els consistoris han hagut de respondre preguntes sobre si es pot accedir a través de la web als plans d'ordenació urbanística, si es publica la data concreta de finalització d'obres municipals i si el ciutadà pot saber quin és el percentatge d'ingressos i despeses derivades de l'urbanisme.

Pel que fa a la transparència econòmica, es valora que es publiquin els pressupostos, els informes d'auditoria (com ara els elaborats pels tribunals de comptes) i el superàvit o dèficit per habitant.