De totes les àrees analitzades en l'estudi, la més mal valorada ha estat la de transparència econòmica i financera, en què la mitjana estatal se situa en un suspens rotund, amb 29,1 punts. La situació als ajuntaments catalans és una mica millor, però tot i això no aconsegueix arribar a l'aprovat, amb una nota mitjana de 37,89 punts.

Els mals resultats fan que tan sols 23 ajuntaments dels 100 analitzats aconsegueixen passar dels 50 punts, liderats per Bilbao, amb 85. Tant Reus com Tarragona queden per sota de la mitjana catalana en aquest apartat, tot i que és l'àrea en què estan més ben situades en el rànquing, entre els 40 primers.

L'altra part de l'estudi en què han abundat els suspensos és en la transparència en les contractacions de serveis, en què es valorava que l'Ajuntament informés sobre la composició i la convocatòria de les meses de contractació o sobre l'existència d'una comissió específica de vigilància d'aquestes operacions. Aquí la mitjana estatal se situa en el 37,3, i és l'únic cas en què els resultats dels consistoris catalans està per sota, amb 36,99 punts.

L'organització Transparency International Espanya ja ha anunciat que elaborarà un estudi similar l'any vinent, tot i que s'incrementarà el nombre d'ajuntaments inclosos i d'indicadors que s'avaluaran.