diumenge, 24 d'agost de 2008
> Embolica que fa fort amb el finançament
Els partits catalans han passat d'un suposat front unitari inicial pel finançament, que fins i tot preveia incloure el PP, a un estira-i-arronsa entre les diverses formacions polítiques que provoquen indignació entre els ciutadans. A hores d'ara, i en relació amb un tema tan fonamental per al futur de Catalunya com és el finançament, resulta intolerable que el debat polític se centri a veure si ICV hauria d'haver informat Josep-Lluís Carod-Rovira del seu pacte amb el PSOE sobre la retirada de la petició de compareixença de José Luis Rodríguez Zapatero al Congrés. Si hi afegim les declaracions del ministre Celestino Corbacho sobre el suport incondicional del PSC al pressupost del govern espanyol, les amenaces d'ERC de trencar el partit si els socialistes actuen com diu Corbacho, o el fet que CiU es plantegi ara demanar la compareixença del president Montilla al Parlament, ja tenim la fórmula magistral perquè un cop més Catalunya doni una imatge de poca seriositat i es torni a marcar un autogol. Perquè al darrere d'aquest soroll no es pot oblidar que el que queda és una irresponsabilitat manifesta dels dirigents polítics catalans pel fet de desviar els esforços als enfrontaments interns i no dedicar-los a vetllar pels interessos dels ciutadans catalans. Uns interessos que comporten eliminar d'un cop un sistema de finançament que escanya Catalunya i que fa que tot i ser un dels territoris que aporten més diners a les arques de l'Estat rebi menys serveis que altres zones, la qual cosa la fa baixar en el rànquing econòmic estatal. No pot ser que qui més paga acabi per sota de qui rep més. Tan senzill com això. I no és que Madrid no ho entengui. És que van de mala fe contra Catalunya. Per tant, els partits catalans hauran de respondre davant la ciutadania per col·laborar activament o passivament mitjançant discussions estèrils amb el manteniment d'aquesta situació injusta.
|
