En les festes d'estiu dels nostres pobles sovintegen, cada cop més, les tirades de bitlles. Aquest és un joc antiquíssim –sembla que ja el practicaven els egipcis, fa més de cinc mil anys– que a casa nostra és documentat des de temps medievals per ordinacions locals que en regulen la seva pràctica, pel fet de tractar-se d'un joc d'apostes, com a Torroja del Priorat el 1376 o a Reus el 1416.

Tot i que l'objectiu principal era sempre el mateix –deixar una sola bitlla plantada de les sis que formen el joc, amb l'ajut de tres bitllots– en el passat hi havia nombroses variants, segons els pobles, tant pel que fa a la mesura de les peces emprades, l'ús d'una bitlla reina, o la forma concreta de jugar: a fer bitlla, a parells i senars, a punts...

La revitalització del joc ha estat possible en la mesura que s'han homogeneïtzat les normes i les característiques de les bitlles. L'antic joc ha esdevingut esport popular i arreu de Catalunya s'organitzen tirades i campionats segons els criteris de la coordinadora o la federació. I encara hi ha pobles on s'hi juga, segons el costum, amb bitlles pròpies i sense formar part de cap estructura associativa. Aquests dies s'hi ha jugat a Siurana i a Cornudella. A Albarca, el poble més petit del Priorat, les bitlles ha esdevingut el ritual social de trobada indispensable a tota festa major. Menys espectacular que altres manifestacions però amb el seu punt de risc per al fotògraf que vol captar la imatge precisa.