Un estudi fet a França, a la Universitat de Bretagne-Sud, dirigit per Nicolas Guéguen, conclou que el volum elevat de la música als bars (i suposo que també a les discoteques) incita els clients a consumir més quantitat d'alcohol en menys temps. Els autors ja havien observat que l'existència de música fa que una persona passi més temps en un bar i que la música estrident pot provocar més consum de begudes. Com indica Guéguen, aquest és un estudi que fa servir un mètode experimental en un context real. Els investigadors, amb el permís dels propietaris dels establiments, van manipular els nivells del so i observaren el consum d'alcohol. Entre altres coses van concloure que la música alta podia tenir un efecte negatiu sobre la interacció social i que els clients bevien més perquè parlaven menys. La meva pràctica en discoteques és més que limitada, però, com suposo que molts dels lectors d'aquest article, ja havia notat que no hi ha manera de parlar-hi amb la intensitat de so que hi sol haver. La conclusió dels autors del treball és que cal recomanar als propietaris dels bars que posin música suau i adverteixin als consumidors que la música alta pot influir en el consum d'alcohol. Potser per contrarestar aquest efecte de la música sorollosa, Carla Bruni, esposa del president francès Sarkozy, fa cançons més aviat «suaus». Jo, per la meva part, quan vagi al Liceu em comprometo a observar si en els entreactes d'una òpera de Wagner la gent beu més que després d'una òpera de Mozart. Ja sé que es pot objectar que en els entreactes la música ja no sona, però mai no se sap. I si no, faré l'estudi dins d'una llotja en plena funció i amb begudes a l'avantllotja.

Ironies a part, el consum de begudes alcohòliques és sempre una qüestió seriosa, i sense caure en puritanismes antialcohòlics, cal considerar que el consum d'alcohol que fa la joventut, i els que no són tan joves, és excessiu massa sovint. El proppassat dia 30 de juliol aquest diari publicava una notícia inquietant: que un de cada tres catalans reconeix que ha tingut ressaca els últims tres mesos, que aquest és un dels índexs més baixos de l'Estat espanyol i que les persones de 31 a 40 anys beuen més alcohol que els joves d'entre 18 i 30. Per altra banda, aquest mateix juliol, Carmen Moya, delegada del govern de l'Estat per al Plan Nacional sobre Drogas, alertava sobre l'augment del consum d'alcohol en menors de 14 anys. Aquestes dades no són precisament per tirar coets i cal tenir-les en compte quan se'n divulguen d'altres, que també tenen base científica, sobre els eventuals efectes beneficiosos del consum moderat (realment moderat) d'alcohol. Les lleis seques no serveixen, però cal que autoritats, famílies, mestres i la gent jove, que ja saben el que es fan, reflexionin i actuïn en conseqüència.

Pel que fa al soroll, potser podem tenir alguna esperança. El passat 16 d'abril va ser el «Dia mundial contra el soroll», i la sempre «previsora» Unió Europea des de fa poc té en vigor una normativa de control del soroll a la feina que també afecta els músics.

El soroll en el lloc de treball no pot superar la mitjana de 83-87 decibels, que és una mesura d'intensitat acústica.

Resulta que moltes peces simfòniques i òperes superen aquest nivell i poden arribar a uns 130 decibels, intensitat de so que supera el d'un martell pneumàtic. Si això passa amb Wagner o Beethoven, què no passarà en alguns bars, discoteques o cotxes amb la finestra oberta amb la música (?) a tot drap. Per tant, si el personal d'aquests establiments reclama que de la mateixa manera que no tenen per què ser fumadors passius, tampoc no volen superar el volum de so al qual estan sotmesos, acabarem només sentint música suau, parlarem més i beurem menys. Això estaria bé. No ho estaria tant que, com alguns han suggerit, els directors d'orquestra evitessin moments massa intensos en l'execució de les peces o que passessin fets com l'anul·lació de l'estrena d'una obra per part de l'Orquestra de la Ràdio de Baviera perquè superava la mitjana de 97 decibels. A veure si resultarà que a l'òpera, als espectacles musicals i als concerts simfònics, els músics, i qui sap si els especta dors, hauran d'anar amb taps a les orelles.