A les quatre de la tarda, el Prat presentava una imatge equiparable a la de qualsevol dia d'agost. Turistes amb posat despistat es difuminaven entre un tràfec constant de carretons atapeïts de maletes que, en alguns casos, posaven en risc la integritat física d'altres viatgers. Però a la terminal B, on opera Spanair, hi havia una cua insospitadament llarga davant dos dels taulells –el 74 i el 75– de facturació de la companyia que delatava alguna anomalia. Eren passatgers amb vols de Spanair a Madrid, directes o per fer-hi escala per una connexió transoceànica, que van quedar atrapats per les conseqüències de la tragèdia a Madrid.
Una d'elles, van ser els retards. Un exemple, un vol d'Air Europa que s'havia d'enlairar a les 16.10, no ho va fer fins poc abans de les 20.00 hores. Vols a altres destinacions com ara Londres també van resultar afectats, tot i que en menor grau. Aquest fet va provocar que molts usuaris decidissin cancel·lar els seus vols i buscar alternatives com ara el TAV, una circumstància que va agreujar les cues als mostradors d'informació. Francisco Javier Ruiz era un dels passatgers que, estoicament, guardava el seu torn. «Havia d'anar a Madrid per feina i tenia el vol a les 3. Quan estàvem a punt d'embarcar ens han dit que quedava anul·lat i ens han tret les maletes. Com que no em garanteixen quan pugui sortir, ja ho faré demà», comentava. Un grup de ciutadans argentins també van veure trencats els seus plans. El seu vol a Buenos Aires sortia, en principi, de Barajas a les 22.00 hores, però davant la incertesa que aquella hora poguessin ser a la capital espanyola, van optar per fer nit a Barcelona. «És una putada molt grossa ja que això em va fatal per la feina, però ens haurem de resignar» resumia Diego Cali.
A les 18.00 hores les cues ja eren majúscules, però tot i això no es va registrar cap sortida de to o escena de nerviosisme. Resignació i paciència. Segons Aena i Spanair no es va produir cap cancel·lació i, per tant, totes les operacions programades del Prat amb Barajas –13 sortides i 11 arribades– en principi estaven garantides. Una informació que no quadrava amb la d'alguns usuaris. «A les vuit teníem vol a Madrid per enllaçar amb un de Quito a la una de la matinada, i ja ens han dit (el personal de Madrid) que fins demà res», explicava Julio Cortés. Les alternatives? Buscar-se un hotel pels que no eren de Barcelona i negociar a veure qui pagarà la factura, o tornar cap a casa i provar l'endemà. En Julio opta per aquesta última. Una altra opció, que té poc èxit, és agafar un dels autocars que Spanair ha habilitat per portar els passatgers que ho desitgin a Madrid.
El pas de les hores, però, va anar aclarint el panorama. Els primers vols a Madrid van alçar el vol. Aquest fet, juntament amb els múltiples usuaris que van desertar, van fer que les cues s'anessin reduint.
)
