La Maria Rosa agafava avui l'últim autobús que, fins d'aquí a uns mesos, circularà pel carrer Mallorca entre Espronceda i Meridiana. I ho feia amb la desconfiança als ulls: «Em fa por l'efecte que el túnel pugui tenir a casa meva [al carrer Múrcia] i a la Sagrada Família, i el trànsit al meu carrer serà un merder.» No era l'única que considerava que el carrer Múrcia no està preparat per absorbir el trànsit diari del carrer Mallorca: els veïns interrogats ahir van coincidir a definir el carrer Múrcia com una via tranquil·la, de barri, amb poca circulació i només un semàfor a l'altura del carrer Navas. «Costarà acostumar-se al canvi de sentit. Abans no calia semàfors, passàvem pels passos de vianants; ara caldrà anar amb més compte», assegurava la Fe. L'Anna i el Josep Maria eren força més contundents i van afirmar, sense embuts, que el carrer Múrcia «serà horrorós. Com pensen absorbir el trànsit si és un carrer més estret? I a sobre han eliminat places d'aparcament de minusvàlids», assenyalaven. Els comentaris més generals entre veïns i comerciants, en el moment en què l'alcalde accidental, Ricard Gomà, i el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, inauguraven simbòlicament l'inici de les obres del túnel, eren que «ens ve a sobre un gran merder».

Al carrer Mallorca, en canvi, es vivia l'estranya calma que sol precedir les tempestes. A partir de les cinc de la tarda el carrer era desert i els operaris començaven a col·locar tanques metàl·liques. Però l'Elvira i l'Empar ja compartien el neguit per la imminència de les obres. «A la nit es veuen rates al carrer perquè han remogut el clavegueram», deia l'Elvira, que es queixava que a tocar del seu balcó les obres es faran a cel obert. «I talaran els arbres del carrer», vaticinava. Al seu costat, l'Empar resumia les seves sensacions amb una paraula: «Carmel». El Jose, encarregat de la botiga de pintures Degalery, no era tan pessimista, sinó que feia gala d'un pragmatisme orientat al negoci: «La parada de bus que tenim aquí davant, i que ara han tret, era un bon reclam perquè la gent que esperava es mirava la botiga. I el mateix passava quan el semàfor es posava vermell. Perdrem clientela, per no parlar de la pols i el soroll que patirem cada dia.»