La pau olímpica s'ha trencat amb la guerra entre Geòrgia i Rússia, amb la següent invasió de part de territori georgià per part de tropes russes. I a la Unió Europea sembla que això no fa ni fred ni calor, igual que les dues guerres de Txetxènia en les quals el govern rus ha desballestat aquesta petita nació. En aquests casos a banda de quatre oenagés ningú no ha piulat.

A l'altre plat de la balança tenim la invasió nord-americana de l'Iraq, de la qual gairebé tots vam protestar de manera vehement i vam sortir al carrer massivament. Però no és veritat que cremen igual les cases iraquianes que les georgianes quan són bombardejades? Ens mobilitzem, o més aviat ens indueixen a mobilitzar-nos contra una invasió i derrocament d'una dictadura per part d'un estat democràtic, amb tots els peròs que es vulguin. I en canvi no fem res quan un estat terriblement antidemocràtic envaeix dues repúbliques democràtiques. Així doncs, encara que sigui per omissió, considerem que hi ha invasions bones i invasions bones i invasions dolentes.

Arribats a aquest punt m'assalten diverses preguntes:

Quins són els interessos que ens fan arribar a aquesta diferència? Contra qui o contra què serà la pròxima vegada que ens portin a sortir al carrer? I pitjor, tornarem a acceptar cegament aquesta diferència entre bons i dolents sense ni tan sols dubtar-ho? I el pitjor de tot és sospitar-ne les respostes.