El Departament d'Acció Social i Ciutadania ho atribueix a un procés d'estabilització de les adopcions a l'estranger que també es viu a la resta de l'Estat i en altres països europeus. La realitat estadística mostra la caiguda de les adopcions a l'estranger a partir del 2004, any en què va defallir el boom viscut des del 2001, quan a l'estranger les adopcions havien arribat a les 1.500. Les dades dels primers mesos demostren que aquesta tendència a la baixa es manté. Destaca, però, la caiguda de les sol·licituds. Per analitzar aquesta davallada, cal tenir en compte els canvis que s'han produït, sobretot en els dos darrers anys, en els països d'adopció, i les conseqüències que aquestes han provocat. Les variacions en la legislació i les restriccions imposades en llocs com ara Rússia i la Xina –tradicionalment els més demanats pels catalans–, sumades al canvi dels perfils dels menors i al tancament o suspensió d'alguns països com el Nepal i Ucraïna, expliquen la baixada de les adopcions a l'estranger. Aquests fets també són útils per comprendre perquè les famílies ara s'ho pensen més a l'hora de presentar les seves sol·licituds. Els experts també destaquen un altre factor: l'alentiment del procés. Tot i que des del Departament s'insisteix que «cada país és diferent» i que «no hi ha un termini mig», en general s'ha allargat el temps de tramitació i la majoria dels processos poden superar els dos anys.
UN NOU PAÍS
El Vietnam s'ha colat amb força a la llista dels països més demanats pels catalans. En els sis primers mesos de l'any, s'ha col·locat darrera de Rússia i Etiòpia, deixant fora la Xina. Les portes a aquest país asiàtic es van obrir a finals d'any gràcies a un conveni bilateral. Després de l'acreditació per part de la Generalitat, de l'Institut Genus i de l'Associació Iniciativa pro Infància per gestionar els casos, les famílies han començat a presentar sol·licituds, però no la tramitació. Fonts del Departament asseguren que «encara no hi ha cap assignació» i que, potser, s'haurà d'esperar fins a finals d'any per tenir-ne, ja que «es tracta d'un país totalment nou en què s'ha de treballar en origen».La Xina es manté entre els tres països amb un major nombre d'adopcions, després de Rússia i Etiòpia. De fet, aquests són els tres llocs que tradicionalment han sortit en les llistes d'adopcions internacionals a Catalunya.
Malgrat aquesta clara davallada dels processos a l'estranger, continuen sent els més demanats per als catalans. La Generalitat ha fet, però, una aposta clara per potenciar les adopcions nacionals i els acolliments d'infants que es troben sota la seva tutela.
)
