dilluns, 18 d'agost de 2008 > Personatges de l'estiu: el turista desorientat
ara torno priera@elpunt.cat
PEP RIERA.
|
Molts de vostès, com jo, ja feia temps que ho havíem observat, però va ser Telemadrid qui es va atrevir a investigar per què els turistes fan coses tan estranyes. Ara fa poc més d'un mes, el telenotícies de la cadena d'Esperanza Aguirre va difondre aquella informació en què, segons ells, tot el sector turístic denunciava unànimement que l'ús de llengües que no són el castellà és la causa principal dels problemes que tenen els turistes quan visiten aquests territoris capriciosos. És més, l'ús del català (no hi havia exemples de l'euskara ni del gallec) és la causa que els estrangers ja no vulguin venir a passar les vacances. Per presentar el reportatge, el locutor va avisar de la transcendència de la notícia: «En el centro del huracán...» I la informació començava: «Trabas, perjuicios y un grave daño a la imagen del turismo español...» I després venia l'hora de les proves flagrants, amb una reportera sobre el terreny: «Estamos en una localidad de la costa catalana. Queremos alquilar un coche y nos envian aquí: Lloguer de cotxes. (...) Se ha de decir entrepà de formatge y es un bocadillo de queso (...) Esto, por ejemplo, es una panadería; sin embargo, pone forn de pa». Perdonin que els recordi tot això, però és que el que ara està en una «localidad de la costa catalana» sóc jo. I estic esgarrifat. Tot va començar el dia que vaig veure uns alemanys demanant aspirines a la ferreteria. Després van ser uns que tenien accent andalús que en un restaurant van menjar fideuà de primer, segon i postres. Un italià que volia llogar una bicicleta es va comprar sense saber com una tovallola amb el Naranjito. Però el pitjor va ser a la carretera. Tothom se saltava els stops, els que anaven a Cadaqués acabaven a Marbella i els que demanaven per Lloret arribaven a Mèrida. I tot perquè tots els rètols i les indicacions són en català. Ara m'explico també que quan es viatja pel món sempre trobes algú queixant-se i cridant en castellà en algun forn de pa o farmàcia o museu que què s'han cregut aquests austríacs o francesos o americans que no són capaços de parlar-los en castellà.
|