Fa poc més d'un any, en el context de les passades eleccions municipals, plantejàvem un seguit de reptes i de preocupacions que podríem resumir com «de què viurà Olot d'aquí a uns anys?» Avui, tots aquells reptes ens preocupen encara més! Estem immersos en un context de crisi econòmica i moltes de les qüestions que plantejàvem adquireixen més rellevància i transcendència. Reclamen actuacions urgents i no veiem que el govern municipal d'Olot reaccioni. Més aviat, al contrari, continua instal·lat en la gestió de l'herència i en la inèrcia d'aquests anys plàcids de bonança econòmica, que han permès endeutaments importants i on la planificació estratègica sobre el futur de la ciutat s'ha deixat per a millors –o pitjors– moments.

Curiosament, fa poques setmanes, la Cambra de Comerç de Girona repassava les dades econòmiques comarcals i en concret pel que fa a la Garrotxa anunciava de forma sorprenent que la desacceleració econòmica tenia menys incidència a casa nostra que en altres territoris. Dic de forma sorprenent perquè les mateixes dades de la Cambra recollien que la Garrotxa és fa temps la comarca gironina que menys creix.

Davant d'aquesta situació, des de CiU pensem que l'Ajuntament d'Olot ha de liderar, en tot allò que pugui estar al seu abast, un procés de reactivació i desenvolupament de l'economia local. Estem decidits a treballar perquè el govern municipal no continuï donant l'esquena a aquest objectiu, que avui cal més que mai, i per això proposem quatre línies de treball prioritàries.

En primer lloc, s'ha de crear i mantenir un espai on poder sumar i canalitzar els esforços amb el conjunt dels agents socials i institucionals de la comarca, per establir i consensuar d'aquesta manera les línies estratègiques de desenvolupament econòmic i social d'Olot. En aquest context, també hem de fer l'esforç d'apropar-nos a les principals ciutats del nostre entorn per poder fer xarxa i trobar àmbits de treball i projecció conjunts. Així, l'eix Vic-Olot-Figueres, dins el context d'una xarxa de ciutats mitjanes de Catalunya reivindicada en diferents ocasions des de CiU, caldria que adquirís, gradualment, més rellevància i proposés i assumís accions concretes.

En les preferències de localització de les empreses més avançades compten cada vegada més les condicions de vida en un territori. En les condicions actuals, l'eficiència de les polítiques de desenvolupament econòmic local depèn, en bona mesura, del seu disseny integral i de la seva perspectiva a llarg termini. Per aquests motius, insistirem en la creació d'una agència de competitivitat de l'economia garrotxina, que seria un instrument molt més ampli, adequat i eficient que l'actual i caduc Institut Municipal de Promoció de la Ciutat (IMPC).

En segon lloc, cal que l'Ajuntament disposi d'instruments concrets per a la promoció i dinamització de les empreses. Les estratègies de desenvolupament econòmic local passen per iniciatives com la creació d'un parc industrial/tecnològic, la construcció d'un centre de convencions o la d'oferir serveis professionals de suport als processos d'innovació i d'assessorament general a les empreses, especialment a les petites i mitjanes. Entenem que la creació d'un “clúster de les indústries càrnies” va en aquesta línia, però la seva creació, després d'un temps més que prudencial de funcionament, hauria d'anar acompanyada de la materialització de projectes concrets i lligats al dia a dia de la nostra indústria. En altres paraules, ha de fer costat a iniciatives adaptades a la nostra realitat, com les que fa temps es treballen a les empreses de casa nostra i deixar de fer volar coloms amb projectes de megalomania, lligats a subvencions que ni arriben ni sembla que la conjuntura econòmica farà que puguin arribar.

En tercer lloc, calen serveis de lluita contra l'atur i les seves conseqüències; per exemple, a través d'un viver d'empreses o mitjançant l'establiment de plans de formació vinculats a les necessitats empresarials.

En quart lloc, cal que l'Ajuntament d'Olot estableixi una política d'austeritat i de prioritats econòmiques. No ens cansarem de dir que la situació econòmica i el deute acumulat pel nostre Ajuntament és, com a mínim, preocupant i que pot hipotecar futures actuacions, governi qui governi.

La millora de la qualitat de vida passa per garantir la salut econòmica i l'ocupació. Però en aquest àmbit l'Ajuntament ha d'impulsar un gir que motivi noves perspectives i nous horitzons laborals. Una ocupació amb més qualitat, menys riscos i adaptada als paràmetres de la societat del coneixement.