Considerat per alguns un Sòcrates de la postmodernitat, Oscar Brenifier és pioner en noves maneres d'entendre la pràctica filosòfica i la seva didàctica. El seu mètode és molt senzill: anar a la base i revisar tots els conceptes amb les paraules més entenedores. Això és el que fa en els diversos llibres que ja ha dedicat a la pedagogia filosòfica, com ara la col·lecció publicada per Edebé Superpreguntes, que planteja qüestions bàsiques com, per exemple, què és la vida?, què són els sentiments?, etc.

Doctor en filosofia i educador, ha treballat en diversos països en la promoció de tallers dedicats a la filosofia per a adults i infants. Molt actiu en aquest sentit, és autor de l'informe La philosophie non académique dans le monde, encarregat per la Unesco. En la seu lloc web, www.brenifier.com (traduïda a l'anglès i el castellà), ofereix tota una sèrie de materials didàctics molt pràctics per als professors de filosofia, una bibliografia, diversos textos i relats, així com articles de temàtica pedagògica.

En el cas d'El llibre dels grans principis filosòfics, Brenifier s'apropa al misteri dels contraris a través de dotze casos concrets i il·lustrats per Jacques Després de manera moderna i suggeridora per als més petits. El llibre s'adreça a nens i nenes majors de deu anys.

Per explicar l'oposició entre unitat i multiplicitat, per exemple, l'autor mostra una classe homogènia presentada com un tot indivisible i després la contrasta amb la «multiplicitat», la mateixa classe en la qual cadascun dels alumnes pren una identitat diferenciada. A partir d'aquí descobreix al lector el fet que, segons els moments i les necessitats, treballem en categories generals o bé en parts concretes: «Això explica per què nosaltres ens sentim alhora una sola persona, amb identitat pròpia, i també persones diferents, amb canvis d'humor, idees diverses i contradiccions.»

Temps i eternitat és un altre dels pols oposats que examina Brenifier. «El temps és el moviment, la successió d'esdeveniments que fan canviar la gent i les coses», escriu el pedagog. A l'altre extrem, l'eternitat: «Allò que dura o sembla que duri sense haver-se d'aturar mai, o també allò que no canvia gens o no canviarà mai.» Brenifier no té problemes, aquí, a l'hora d'introduir una certa cosmovisió de l'univers, amb conceptes com ara el Big Bang i Déu per mirar d'explicar l'infinit, és a dir, «un temps sense fi».

D'altres oposicions que impliquen una concepció determinada de l'home per part de l'autor (posada en dubte pels nous corrents científics) és la cartesiana de «cos i esperit». Segons el doctor en filosofia, l'esperit s'identifica amb «raó» o «consciència», «allò que ens fa humans» i que pot pretendre ser «immortal». A l'altre extrem, el cos és vist com «l'ésser material» gràcies al qual «vivim».

Actiu-passiu, subjectiu-objectiu, finit-infinit, llibertat-necessitat, ésser-aparença, raó-passió, natura-cultura, causa-efecte, i jo-l'altre, són altres contrastos que completen el recorregut de Brenifier pels pols oposats, un viatge que, per sobre de tot, vol plantejar algunes qüestions als nens perquè comencin a familiaritzar-se amb conceptes abstractes i a fer-se preguntes.