dissabte, 16 d'agost de 2008
> La costa esbravada
la columna
XEVI SALA.
Capbussar-se a les cales amagades de Begur és una bona manera de commemorar el centenari d'aquesta Costa Brava que alguns troben més aviat esbravada. Són aquells que han oblidat els temps en què a les platges no hi havia ni una trista paperera (no parlem ja de dutxes), quan els col·lectors vomitaven les aigües residuals al costat dels banyistes o quan només uns quants senyorejaven aquests paratges perquè no tothom tenia cotxe i vacances pagades. Era l'època de l'anomenat turisme de qualitat que ara sembla que toca enyorar, els anys previs a la massificació, quan uns quants privilegiats tenien assignat el paper estel·lar d'estiuejants i la resta s'havia de conformar a dur-los el suquet a taula i a mirar-se la festa de lluny, com els extres de Pandora. Els orígens de l'èxit rotund de la Costa Brava també són aquests i fan una olor que és una barreja de la suor dels que es passaven l'agost escombrant el xalet dels senyors de Barcelona i de la crema solar que perfumava la pell de les primeres estrangeres que van mostrar-nos el camí. El turisme de qualitat, a més, és un concepte relatiu. Busques turisme de qualitat i et trobes un dels caps de la Camorra napolitana sortint d'una marisqueria. Busques turisme de qualitat i t'assabentes que a la Gran Bretanya, als presos que tenen bona conducta els concedeixen un permís d'un parell de dies per anar a una població costanera que no esmentarem per no desprestigiar-la encara més. Per això el turisme de qualitat val més buscar-lo en la gent del país, que gastem més en restaurants i en bona conducta. Potser sí que és veritat que s'han perdut una mica les essències sorrenques i rocalloses que Agulló i Pla sublimaven als seus textos, i certament és una llàstima que hi hagi massa ciment vora mar i massa cigarretes a la sorra, que les meduses emprenyin tant o que els pocs musclos que queden pudin a gasoil de barca, però, malgrat tot, val més cent vegades (una per cada any) una costa esbravada com aquesta que tenim que no pas una que en realitat no vam tenir mai.
|
