dimarts, 12 d'agost de 2008
> «Homo turisticus»
la galeria
JOAN FERRERÓS.
A TV3, després de les notícies, emeten una breu pinzellada sobre algun indret atractiu consistent a seguir les evolucions d'un/una visitant sur place; en el de Fes (Marroc) –m'hi centro perquè ho conec– la conductora era una noia suposadament divertida i que, això sí, representava el compendi de tot allò que, diria –vivim en un país turístic–, no hauria de ser un turista, no hauria de fer un turista per no embordeir els llocs que trepitja. Perquè el turista, el corrent, és com és: acostuma a anar-ne disfressat, a resultar cridaner en el context humà en què es mou, a voler menjar el mateix/com a casa, a sentir-se engavanyat pel diferent, al fet que la falta de curiositat el faci autoerigir-se com a model i patró... Aquest programa que esmentava és una invitació (més) per a ser pitjor, per allunyar-se una mica més del turista primigeni, aquell que fa un segle o dos feia el tour ple d'interès i respecte en tots els sentits. I per consolidar més l'equació turista-home/dona sense cap curiositat especial, empès per la publicitat, el consumisme o la moda a recórrer geografies, estirar-se al sol, visitar racons, museus i monuments per, al capdavall, tornar a casa amb sensació d'alliberament i amb el record d'incomoditats, de menjar malament, etc. La laxitud fa de l'estiu moment adequat per parlar de projectes incerts com ara el que a vegades ens formulem amb un amic d'escriure tot un llibre que portaria el nom d'aquest resultat: Homo turisticus.
|
