Avui és el Dia Internacional de la Joventut. Convidar els poders públics a articular vies de participació adreçades a la gent jove és un dels objectius que persegueix aquesta commemoració, que parteix de la consideració del jovent com a motor de canvi social. És, doncs, una bona oportunitat per obrir la reflexió sobre el paper que juga la gent jove en la construcció social i, especialment, sobre els canals que la societat i les institucions oferim per rendibilitzar aquest potencial transformador.

No descobreixo res de nou en dir que, en pocs anys, la societat ha experimentat una transformació radical i que la globalització ha capgirat les relacions socials i les estructures de poder, així com la construcció de la informació i el coneixement. Avui, les interrelacions socials són més complexes i diverses i, sovint, també efímeres. El canvi permanent és un element definitori dels nous temps i la capacitat d'adaptació a aquesta realitat mutant, un valor a l'alça. Som davant d'un nou paradigma, amb aspectes positius, sens dubte, però que sovint també resulta aclaparador i contradictori: l'individualisme i l'aïllament cobren força, mentre el canvi continu i accelerat comporta la pèrdua de referents i elements de suport estables.

El món associatiu i les estructures participatives no són aliens a aquest fenomen i, això, planteja nous reptes a l'hora de vehicular el que tradicionalment hem entès per participació. Les generacions joves, que han crescut en la globalització, han fet aflorar les limitacions dels models tradicionals de participació i han començat a insinuar respostes als reptes que planteja la societat líquida, manllevant el terme encunyat i descrit magistralment pel sociòleg Z. Bauman a qui, per cert, la Secretaria de Joventut ha convidat a participar el proper 5 de setembre al Fòrum ISA de Sociologia perquè parli, justament, de joventut. Els qui construïm les polítiques de joventut constatem, preocupats, el creixent allunyament entre la gent jove i el món institucional (administracions, entitats...), per bé que aquest no sigui un fenomen estrictament juvenil com se'ns vol fer creure, sinó de caràcter global. Alhora, no podem obviar el rol que estan adquirint els denominats moviments socials, noves estructures participatives de caràcter molt menys formal, sovint de resposta puntual i sense vocació de permanència, però molt efectives a l'hora de donar sortida ràpida a noves inquietuds. Sovint vistos amb cert recel, juguen, indubtablement, un rol important i influent. Fóra absurd negligir-los i treure'ls legitimitat contraposant-los al món associatiu. Tan absurd com menysprear i donar per mort i enterrat el món associatiu, que tant contribueix a la vertebració del nostre país, a la seva renovació ideològica i a la formulació de propostes transformadores. Entitats i nous moviments s'alimenten mútuament i, de fet, són dues cares d'una mateixa moneda. És cert que representen models diferents, sovint fins i tot contraposats, però són perfectament complementaris. Cadascun en el seu àmbit d'actuació, aporta respostes a reptes i dèficits de la societat.

Els poders públics hem d'aprofitar aquesta diversitat de respostes participatives per crear sinergies i aprofitar-ne la complementarietat, vencent recels i desconfiances. Dissenyar els canals per fer-ho possible exigeix un debat profund que haurem d'afrontar tots plegats. La Trobada Nacional de Polítiques de Joventut que celebrarem el mes d'octubre a la Seu d'Urgell pot representar un bon tret de sortida.