Escric per sortir de l'armari. Sóc guiri i independentista. Sóc anglès de naixement i fa vuit anys que visc a Catalunya, i estic convençut que aquest país seria millor amb estat propi. Com he arribat a aquesta conclusió? Doncs vivint el procés estatutari, les mentides sobre la llengua, el nacionalisme radical i ofensiu de l'Espanya de la Constitució, la profunda ignorància que tenen els mateixos espanyols sobre la història pròpia, el robatori sostingut disfressat de solidaritat, i ara, aquest Manifiesto que proclamat el «dret», en ple segle XXI, a la ignorància monolingüe.Sent anglès, puc comparar les actituds dels anglesos envers Escòcia amb les dels espanyols envers Catalunya, i aquí es veu realment la diferència entre els dos estats. Al Regne Unit, la mateixa reina parla d'Escòcia com a gran nació, i a ningú li sembla estrany. Escòcia té seleccions esportives pròpies i banc propi, i ara que els escocesos faran un referèndum per decidir si volen la independència, l'actitud dels anglesos, fins i tot dels conservadors unionistes, és que, si ho fan lliurement i democràticament, no passa res. Quanta diferència amb la immadura i reaccionària Espanya.
Per tot plegat, vull la independència del país on m'he fet la vida i d'on no penso marxar. Així surto de l'armari, i voldria, si m'ho permeteu, fer servir les pàgines d'aquest diari per demanar a altres nouvinguts que tenen la mateixa opinió, de qualsevol origen, que comparteixin parers i experiències mitjançant aquesta adreça electrònica: nouscatalans@gmail.com.
