Amb poc més de 10 anys d'antiguitat, els blocs s'han convertit en una eina important per a la comunicació política, però encara li queda camí per consolidar-se, ja que no tots els polítics n'extreuen prou suc. És més, solen utilitzar aquests canals d'internet només per fer campanya o com una eina d'emissió unidireccional, sense saber aprofitar la interactivitat que ofereix.

Dels polítics que durant la campanya anterior van obrir una bitàcola, n'hi ha que han passat d'actualitzar-les 20 cops al mes a només cinc després d'eleccions. D'altres han cessat l'activitat totalment, cosa que acaba convertint la xarxa en un cementiri de la blocosfera política.

Un dels exemples és el bloc Diari de Miquel Iceta, en què el vicesecretari primer i portaveu del PSC acostuma a escriure-hi 6 o 7 cops al mes, però en plena campanya de les eleccions catalanes, l'activitat va augmentar amb 18 escrits. O també, la nova presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que no escriu al bloc des del febrer.

A l'altre extrem, hi ha polítics com ara Carles Campuzano (CiU) que es manté amb 20 escrits mensuals, i Lourdes Muñoz (PSC), amb una mitjana frenètica de 42 enviaments mensuals.

José Antonio Donaire, blocaire i exdiputat del PSC, ha fet un estudi titulat Ciberpolítica catalana en què recull els resultats d'una anàlisi feta al maig de tots els blocs actius dels sis partits polítics amb representació al Parlament que hi ha al portal www.poliblocs.cat, sense comptar-hi el PP ni Ciutadans, que no hi tenen cap bloc registrat.

L'estudi revela que malgrat que hi ha 752 blocs censats, només 277 tenien tres entrades al mes. Aquesta xifra indica que dos terços del total de blocs registrats a Poliblocs estan inactius. A més, des de l'últim estudi al febrer del 2007, la creació i la mort de blocs s'ha mantingut en equilibri, cosa que confirma l'estancament de la blocosfera política i la seva inactivitat. També es genera el dubte de si tots els polítics escriuen els propis escrits o és, per exemple, un assistent qui ho fa en nom seu. Si fos així, els resultats encara serien més decebedors.

Deixant de banda aquesta hipòtesi, Donaire ha constatat que el PSC és el partit que lidera el rànquing amb 91 blocs, però ERC s'hi acosta, amb 89, ja que n'ha reactivat i creat de nous. A una distància notable, CiU continua la classificació, amb 61 blocs, un nombre semblant al de l'any passat. En últim lloc hi ha ICV, amb 35 blocs, encara a molta distància dels altres partits.

Dels 277 blocs registrats, 44 són de dones i els 233 restants són d'homes. D'aquests 44 blocs, el PSC, amb un de cada cinc escrits publicats, és el partit que té més representació femenina. En part, ho deuen a l'activitat de la diputada Lourdes Muñoz. La resta de partits tenen menys del 10% de blocs de dones. Això prova que la llei de la paritat no regeix a internet.

MOLTS POCS COMENTARIS
Una manera de calcular l'èxit d'un bloc és mesurar el nombre de comentaris escrits per post, fet que indica la interacció amb els lectors. Com reflecteix l'estudi, al maig es van fer 896 comentaris entre els quatre partits, dels quals els que s'emporten més són els d'ERC, amb 305; seguit del PSC, amb 295; CiU, amb 288, i ICV, amb 108 posts. La mitjana oscil·la entre els 4,65 de CiU i els 3,4 d'ICV, cosa que es tradueix en menys de dos comentaris per escrit. Per tant, es pot dir que hi ha falta de diàleg i d'interacció, tot i que sovint han de censurar comentaris grollers.

Un altre indicador d'èxit dels blocs són el nombre d'enllaços creats. Per calcular-ho Donaire utilitza Technorati, una aplicació que en determina l'autoritat. El PSC és el que té més autoritat, amb 2.033 enllaços, i CiU el segueix, amb 873, però tot i així, els republicans són els que tenen la mitjana més baixa ja que només comprenen 11,66 enllaços. Això indica que, en general, els blocs estan aïllats.

Les conclusions són clares, ens trobem amb una blocosfera estancada i en bona part inactiva, d'un home, d'ús unidireccional i aïllada. Potser el bloc com a canal de comunicació, tendeix cap a una altra forma, o potser la blocosfera decau en l'àmbit polític. Possiblement, la propera generació política utilitzarà aquests recurs com una altra manera de comunicació més personalitzada i bidireccional.