Relació dels ajuntaments de les vint-i-quatre ciutats dels Països Catalans que han estat analitzats en aquest estudi i puntuació absoluta obtinguda:

Els polítics presumeixen contínuament d'una gestió transparent i es comprometen amb la ciutadania cada quatre anys a dur a terme una gestió impecable en les administracions que els toca governar. Lluny de la realitat, són pocs els que compleixen estrictament aquesta màxima. Un estudi publicat per l'organització Transparencia Internacional España, fundada per Antonio Garrigues Walker, revela que la transparència brilla per la seua absència en bona part dels ajuntaments. Es tracta d'un estudi que mesura, a través d'un conjunt de 80 indicadors, el nivell de transparència dels 100 ajuntaments més grans de l'Estat.

La diferència que hi ha entre la percepció que es té entre dues de les ciutats més importants dels Països Catalans, Barcelona i València, és seriosament preocupant i és una de les dades més alarmants. La transparència en la gestió de l'Ajuntament de Barcelona contrasta en bona mesura amb l'opacitat del consistori del cap i casal que presideix la popular Rita Barberà. Mentre l'Ajuntament de Barcelona destaca en tot el conjunt espanyol per ser exemple de transparència de la seua gestió ocupant en el rànquing absolut el quart lloc d'un total de 100 ciutats analitzades i amb una puntuació d'un 81,3%, l'Ajuntament de València se situa en la 76a posició amb una puntuació que no arriba al 40%.

A través de l'esmentat estudi, anomenat Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA), i per aconseguir la puntuació absoluta, s'han avaluat cinc àrees de transparència. En la primera, l'àrea d'Informació sobre la corporació municipal, Barcelona, Mataró i Lleida ocupen el primer lloc del rànquing, compartint posicions amb ciutats com Bilbao, Cartagena, Oviedo i Sevilla. València baixa posicions fins a la 83a, igual que ciutats valencianes com Oriola i Torrevella, que tanquen la llista amb un suspens prou clar. Quant a l'apartat de Relacions amb els ciutadans i la societat, torna a ocupar la primera posició Barcelona, juntament amb ciutats com Gijón i Madrid, mentre que València ocupa la 55a posició.

LES POBLACIONS CATALANES, BEN SITUADES
En l'àrea de Transparència economicofinancera ocupen les primeres posicions Bilbao i Segòvia i entre les ciutats catalanes destaquen en terceres posicions Sant Cugat del Vallès i Sabadell i Barcelona en la setena. Si en aquestes àrees València es quedava en les últimes posicions, encara n'ix més malparada en l'àrea de Transparència en les contractacions de serveis, en què no rep ni un sol punt i baixa a l'última posició de l'escala, compartint posicions amb altres ciutats valencianes com Torrevella i Oriola, conegudes per casos d'imputació per delictes de trànsit d'influències i operacions milionàries amb constructores de la zona. Quant a la Transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques, València puja fins la 38a posició i Barcelona baixa fins a la 26a.

Amb aquests resultats, la portaveu del grup municipal socialista en l'Ajuntament de València, Carmen Alborch, ha denunciat que una ciutat «tan lluminosa com València no mereix un ajuntament tan opac com aquest» i sí «l'ajuntament de cristall pel que apostem els socialistes». En aquest sentit recordava les nombroses mocions que s'han presentat en els últims temps en l'Ajuntament de València per incrementar la transparència del consistori.

Juntament a les ciutats valencianes, ocupen posicions negatives ciutats com Las Rozas, Ferrol, Cáceres, Badajoz, Lleó, Dos Hermanas, Osca o El Ejido, que se situen també en les últimes puntuacions. Com València, no reben cap puntuació en transparència en les contractacions de serveis ciutats com Algeciras, El Puerto de Santa María, Jaén, Dos Hermanas, Badajoz, Ferrol o El Ejido. L'organisme creat per Garrigues Walker preveu ampliar el nombre d'indicadors i ajuntaments avaluats en la propera edició.