Amb la projecció de Tiempos modernos amb l'acompanyament musical de l'Orquestra Nacional de Lituània dirigida per Carl Davis, la plaça de la Vila de Torroella va convertir-se, durant una nit de l'estiu passat, en un dels escenaris on va renovant-se aquell miracle que es produeix amb els films de Charlot: que el cinema encara pugui sentir-se com una festa col·lectiva. Després de Charlot, aquesta feliç experiència es va poder tornar a viure dimecres, al mateix escenari, amb l'art còmic de Buster Keaton. Programada dins del festival off de Torroella, amb entrada gratuïta, la projecció de L'heroi del riu (1928) va reunir a la plaça de la Vila cap a un miler de persones de totes les edats, que van riure amb les dificultats manifestes de Buster Keaton per relacionar-se amb un pare que, propietari d'un barco de vapor a la riba d'un riu en una petita població del sud dels EUA, esperava que li arribés de la universitat de Boston un fill més fornit. I se suposa que també més espavilat per competir amb el gran rival del pare, un home immens, en el negoci dels vaixells que transporten passatgers pel riu. Però el fill, escanyolit i fràgil, està més disposat a enamorar-se de la filla del rival que a competir-hi. I fins pot enganyar el pare, simulant que està malalt, per intentar trobar-se amb la noia en una cita finalment impossible per tots els contratemps que té. Podríem continuar explicant l'argument, però aquest no pot restituir l'experiència joiosa dels detalls que defineixen una comicitat basada en paradoxes com ara que un flotador llançat a l'aigua s'enfonsi. O com explicar la successió de barrets amb què el pare intenta canviar la imatge del seu fill, que s'entesta amb continuar posant-se la seva gorra. La tossuderia del personatge de Buster Keaton, l'impassible. I, finalment, hi ha la felicitat de seguir l'aventura d'aquella figura fràgil que es converteix amb determinació en un heroi que salva dels desastres d'un vent fortíssim que arramba amb tot en les escenes finals de la pel·lícula.

Evidentment, si L'heroi del riu va ser programada dins del Festival (off) de Músiques de Torroella és perquè hi havia un acompanyament musical en directe. Com va dir Carles Robert, autor de la banda sonora creada per encàrrec del festival, amb un espectacle d'aquesta mena es restitueix una experiència primigènia del cinema silent en què la música en viu seguia el ritme i el dramatisme de les imatges i, en certa manera, també ajudava a crear-los. Tot i la potència significativa de les imatges de L'heroi del riu, que es va projectar amb intertítols en anglès, la música va contribuir notablement a la recepció de la pel·lícula i a la felicitat de l'experiència. Robert ha composat una banda sonora que vol ser còmplice amb les imatges de manera fresca i juganera. Allò que es notava que els músics (a més de Carles Robert, al piano, la violoncel·lista Gabrielle Deakin, el clarinetista Miquel Àngel Marín i el guitarrista José Luis Bieito, que tornava a la plaça de Torroella després d'haver-hi dirigit i interpretat fa cinc anys l'espectacle Piazzolla: Hora cero) hi disfrutaven. I nosaltres, feliços espectadors, també. Agraïts.