Calella fa més de cinquanta anys que va ser descoberta pels turistes centreeuropeus com a espai idíl·lic on bronzejar-se en unes àmplies platges de sorra daurada. No els calia més. Mig segle després, aquest model de destinació està en hores baixes, la seva funcionalitat ha estat posada en dubte fins a la sacietat i s'han obert mercats exòtics en països llunyans que, si fa no fa, costen el mateix pel visitant i tenen una oferta més àmplia i atractiva. Davant un futur tan gris i amb un present tan directe com és el de reconvertir de mica en mica hotels en blocs de pisos, la ciutat afronta un cop més un dels reptes econòmics més importants. Si vol continuar com a destinació turística ha de reinventar-se a si mateixa i, per fer-ho, necessita la implicació i la complicitat, no tan sols de l'empresariat del sector, sinó també dels ciutadans que durant molts anys han «suportat» el que significa combinar el turisme amb la vida quotidiana d'una població.

Des de l'Ajuntament de Calella s'ha posat fil a l'agulla amb la proposta batejada com Calella, destí 2.0, que es defineix com un projecte basat en una reflexió profunda per aconseguir «un model de destinació turística competitiva i de futur». Amb l'ajuda i el compromís de l'Associació Turística de Calella (ATC) –que aplega la majoria de l'empresariat del sector– s'ha aconseguit ser escoltat pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç del govern espanyol. La resposta: una subvenció de 27.000 euros per engegar un projecte que en necessita 33.000 més.

DUES LÍNIES DE TREBALL
L'estructura del programa, inicialment a desenvolupar a una mateixa velocitat, inclou un pla d'acció local, amb propostes concretes d'accions que millorin la destinació turística, i un pacte local pel turisme, una mena d'acord ciutadà que doni suport al sector. Entre els objectius més immediats pel que fa al pacte local hi ha dotar d'entitat jurídica l'Agència Turística de Calella. Aquest acord puntual signat entre el consistori i l'ATC el febrer del 2006 s'ha anat renovant anualment amb una aportació simbòlica de 120.000 euros per a activitats lúdiques centrades en la platja del municipi.

L'altre gran repte a desencallar és la contractació d'una consultoria, a través d'un procediment negociat, perquè redacti el pla d'acció local amb un pressupost inicial de 60.000 euros i on es destinaran els diners donats per Madrid. La resta hauran de ser assumits tant pel sector públic com pel privat.

El segon aspecte, el que reclama la col·laboració ciutadana, es desenvoluparà a través d'un procés participatiu i vol aconseguir «que els ciutadans entenguin el turisme en clau positiva». El repte no és senzill. Precisament han estat els ciutadans els primers afectats davant l'arribada de determinats visitants que entenen el gaudi com un excés alcohòlic i una aplicació sistemàtica d'actituds incíviques. El concepte turisme de borratxera ha afectat Calella i la imatge que s'ha transmès a l'exterior, i ha generat entre els veïns, sobretot en aquells que no viuen del turisme, una sensació de rebuig difícil de superar.