L'any passat, 2007 –amb motiu del Recercat a Lleida (abril), de la jornada d'estudi sobre cultura i recerca local al segle XX (Calonge, setembre) i del Premi d'Assaig Artur Bladé a Benissanet (novembre), en l'any del centenari d'aquest autor–, vaig poder escoltar la seva capacitat discursiva en els textos, que ja dono per llargament pensats, que llegí en aquelles ocasions.

A Lleida, va reclamar la necessitat de «polítiques culturals que vagin més enllà dels cicles electorals, a fi que societat i territori tinguin veus qualificades i reconegudes» i va posar en relleu uns valors generals que Santesmases aplica particularment de manera obstinada: preservació, reflexió, estudi, creativitat i divulgació dels patrimonis. En els seus articles quinzenals a l'última pàgina d'El Punt, sovint hi fa referència. A Calonge (Baix Empordà) va parlar, en una ponència, del paper de l'erudició local en la cultura catalana del segle XX, de la postguerra a l'actualitat, és a dir, l'espai de temps que va permetre passar del forçós solitari clandestí al voluntari conjunt organitzat o, el que és el mateix, passar dels solitaris als associats. I a Benissanet (Ribera d'Ebre), tot obrint el sopar del Premi Artur Bladé, presidit per Carod-Rovira i els alcaldes comarcals d'ERC, enmig d'una bullida de republicanisme fluvial, el fuster de Vila-rodona, fidel al seu estil personal i oratori d'emoció continguda i fervent, va mostrar la seva estima per aquesta comarca i pel seu Centre d'Estudis, que ara fa vint-i-cinc anys que va ser creat per alguns dels qui –ara mateix i de fa temps– ocupen importants càrrecs polítics a diversos àmbits. Per aquest motiu i per l'existència de fa cinc anys en aquesta comarca de l'Institut Ramon Muntaner, va poder dir que «Móra la Nova i la Ribera són avui referents molt arrelats en la consciència col·lectiva dels centres d'estudi de parla catalana». En una de les taules, un dels comensals, Josep Cid i Català, somreia satisfet de la feina feta.