| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dimarts, 5 d'agost de 2008
>

Solbes instrumentalitza la Constitució per legitimar l'incompliment de l'Estatut

CiU acusa el PSOE d'ajornar el finançament més enllà del 9 d'agost perquè el Constitucional li «faci la feina bruta i escapci» el text

EMILI AGULLÓ. Barcelona
El vicepresident segon i ministre d'Economia estatal, Pedro Solbes, posa traves al pilar bàsic del model de finançament que preveu l'Estatut, que és la redefinició del criteri per limitar el fons estatal de solidaritat només a la prestació de tres serveis essencials –la sanitat, l'educació i els serveis socials–. Quatre dies abans que venci el termini estatutari per determinar el nou règim financer de la Generalitat, Solbes s'aferra ara a la Constitució per dir que «correspon a l'Estat garantir el finançament de totes les competències transferides a les comunitats». El ministre diu que altres comunitats no tenen prou base fiscal per sufragar serveis com ara la justícia, però obvia el redactat d'una llei orgànica com és l'Estatut, ratificada al Congrés i al Senat amb els vots del PSOE.


+ El ministre, dilluns passat en una compareixença al Congrés dels Diputats. Foto: EFE

La data del 9 d'agost s'acosta inexorablement i un hipotètic acord entre el govern de l'Estat i el de la Generalitat sobre la base del nou finançament català sembla cada cop més remot. Després de la proposta genèrica llançada pel titular estatal d'Economia i Hisenda a final de juliol, que va enutjar el conseller Antoni Castells, Solbes –en declaracions al diari El País – esgrimia ahir la Constitució com el gran escull per a l'aplicació del sistema financer estatutari, ja que la carta magna espanyola estableix que el govern estatal ha de «garantir el finançament de totes les competències transferides a les comunitats». El vicepresident econòmic també va dir que no pensa destinar 12.700 milions extres a l'any al sistema global de finançament autonòmic com pretén que faci la Generalitat. Per Solbes, que resta transcendència a l'incompliment de la data del 9 d'agost per la impossibilitat d'arribar a un acord entre les dues parts, la principal diferència amb el govern català radica en la redefinició dels criteris de solidaritat entre territoris.

Catalunya, amb suports del País Valencià i les Illes Balears, advoca per anivellar només la solidaritat en les partides destinades a educació, sanitat i serveis socials (entre el 60% i el 65% del total). Mentrestant, l'executiu espanyol treballa amb la hipòtesi d'una redistribució sobre el 75% dels recursos, una posició que restaria ingressos a Catalunya i que altres territoris –com ara Aragó, Galícia, Astúries i Extremadura– encara troben insuficient. Solbes argumenta que Catalunya, «amb una base fiscal àmplia», pot finançar per si mateixa serveis com ara l'administració de justícia, cosa que no poden fer altres comunitats.



PER CIU, GUANYEN TEMPS
El diputat de CiU Francesc Homs vinculava ahir l'incompliment del termini del 9 d'agost «amb l'esperança del PSOE» que el «Tribunal Constitucional faci la feina bruta al partit socialista i escapci l'Estatut». Homs –en una entrevista a RAC1– va instar el PSC a complir «el que van dir al seu congrés» i que «prioritzin els interessos de Catalunya als del PSOE», fent valer el pes dels seus 25 diputats a Madrid, per bé que va recordar que els parlamentaris del PSC «mai a la vida no han votat diferent del PSOE».

PER ERC, VULNEREN EL DRET
El vicesecretari general de coordinació interna d'ERC, Eduard López, va acusar Solbes de «vulnerar l'Estat de dret» en «negar-se a complir en matèria de finançament una llei plenament vigent com és l'Estatut». López va recordar, a banda, que «és preocupant que un ministre es negui a complir la llei i, per a més inri, que es negui a complir el text estatutari que el seu partit, el PSOE, va pactar a La Moncloa i va aprovar al Congrés dels Diputats».

Des d'ICV-EUiA, el portaveu dels ecosocialistes al Congrés, Joan Herrera, defensava que l'apartat financer de l'Estatut «no dissenya un marc estrictament bilateral, però en aquells aspectes en què parla d'una negociació de tu a tu aquesta és plenament constitucional», per la possibilitat que el TC pugui dictar sentència contra algun dels preceptes que estableix el text.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>CiU silenciaria la seva proposta financera en cas d'acord previ amb el tripartit

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.