La lectura d'un excel·lent article de Josep Maria Sebastian, publicat ahir en aquest diari, a propòsit del centenari del naixement de Salvador Allende m'ha fet present què va significar el cop d'estat comandat per Pinochet amb l'ajuda de la CIA: la destrucció d'una via democràtica i pacífica adreçada a una transformació social i econòmica profunda d'un país. La caiguda d'Allende va provocar un dolor, una ràbia i un desànim perdurables en molts que havien imaginat el Xile d'Allende com un model possible de canvi en un sentit vertaderament socialista. El règim d'Augusto Pinochet també exemplifica l'existència del Mal que, de manera activa o consentida, es pot estendre a tota una societat. Així ho va pensar durant trenta anys Carmen Castillo, xilena que va exiliar-se després que la policia secreta (DINA) assassinés el seu company Miguel Enríquez el 5 d'octubre de 1974 en un carreró de la Calle Santa Fe de Santiago de Xile, on la parella feia deu mesos que vivia en clandestinitat al número 728. Enríquez era un líder del MIR (Moviment d'Esquerra Revolucionària), que, amb el triomf electoral d'Allende, va renunciar a les accions violentes per donar un suport crític al president mentre li cobria la seguretat personal. Els trets de la DINA van ferir Castillo, embarassada, però va arribar una ambulància i va dur-la a un hospital. Ella va sobreviure, però no el seu futur fill, i va ser expulsada de Xile.

Carmen Castillo, vivint a França i treballant com a documentalista, no va tornar durant molt de temps al seu país, el qual considerava un niu de feixistes i traïdors. Però l'any 2004 va retornar a la Calle Santa Fe mentre rodava un documental que s'interroga sobre què ha passat amb una generació de persones que van lluitar per la justícia i la llibertat. Aleshores va descobrir que el seu veí Manuel havia dut cap a ella l'ambulància arriscant la vida. Va adonar-se que el Bé també existeix i habitava al seu carrer. Ho explica a Calle Santa Fe , un documental apassionant. Em permeto recomanar que el busquin.