El Ministeri de Medi Ambient espanyol es basa en la llei de costes per tirar endavant el procés per delimitar la part dels canals de les marines, que serà de titularitat pública emparant-se en la llei de costes del 1988. Aquesta normativa estableix que els béns de domini públic marinoterrestres són estatals i entre aquests béns hi ha inclosos aquells terrenys envaïts pel mar «per qualsevol causa». Aquest seria el cas, segons Costes, de Santa Margarida i Empuriabrava, i per això s'ha engegat el procés per fer l'atermenament de la zona. Aquesta llei també estableix que la norma prevaldrà encara que els terrenys estiguin inscrits en el Registre de la Propietat, i que s'han de deixar entre 6 i 20 metres –en algun cas també 200 metres– de servitud terra endins partint del límit de la ribera del mar.

El reglament de marines interiors aprovat per la Generalitat el 2005 també preveu una franja de servei nàutic de 6 metres. La gran diferència és que una de les disposicions transitòries diu que «en les àrees ja consolidades per l'edificació es respectaran les situacions derivades del planejament urbanístic vigent i de les llicències atorgades pels ajuntaments abans de la Llei de ports i, per tant, quan per l'estructura de les parcel·les o les seves dimensions no sigui possible, no es preveurà la franja de servei nàutica». Per tant, si la Generalitat, que defensa que les marines són competència seva, evités que s'apliqui la llei de costes, evitaria també les afectacions a les propietats privades.