dilluns, 4 d'agost de 2008
> Personatges de l'estiu: Pedro Solbes
ara torno
priera@elpunt.cat
PEP RIERA.
|
Aquest serà l'estiu en què els catalans viurem particularment la crisi que ens han muntat els bancs i les constructores i col·lectivament la que ens farà pagar Pedro Solbes. Són temps de crisi per terra, mar i aire. La crisi durarà. Jo no sóc expert, però els que en són, igual com no la van veure venir, tampoc no ens diran quan es donarà per acabada. Dir una data, un termini, és aventurat, però el que no ens diran i el que jo sense ser expert m'atreveixo a dir és que durarà el temps que vostè, jo i tots els treballadors/consumidors del món tornem a omplir amb els diners dels nostres salaris (quina sort poder tenir-ne) el forat que han creat els banquers temeraris i els constructors oportunistes. Com que és molt gros i vostè i jo hem de mirar cada euro que gastem, la crisi anirà per llarg. Però ja me n'he anat molt enllà i jo tan sols els volia parlar d'aquest estiu, d'un dels protagonistes de l'estiu. El ministre d'Economia ja no pot presumir del superàvit que havia tingut els últims anys gràcies als ingressos per l'esbojarrat ritme del mercat immobiliari. Un altre incís: ¿com podia el govern espanyol combatre la voracitat constructora si això era precisament el que li donava les alegries pressupostàries dels últims anys? La pregunta és retòrica perquè es respon sola. Solbes, doncs, s'ha posat a negociar el finançament de les comunitats autònomes (Catalunya ha tornat a caure, xof!, a la tassa del cafè per a tothom) quan la caixa torna a estar buida. I Catalunya, per molt front comú que faci, tornarà a rebre. Ni es complirà el que diu l'estatut ja retallat prèviament ni Catalunya rebrà un tractament diferenciat. Amb l'anhelada publicació de les balances fiscals ja ens van colar un gol: també les Balears, el País Valencià i, fins i tot, Madrid són comunitats «solidàries». Ara, tot plegat s'ha convertit en una assajada escenificació. Totes les parts fan veure que fan un gran esforç i quan hi hagi un acord representaran un gran sacrifici. I ens haurem de conformar, ens conformarem amb el que ens donin. Solbes és només l'actor del moment, però el joc és el mateix de sempre.
|
)
