dijous, 31 de juliol de 2008
> El valor de dir preus
la galeria
LLUÍS FREIXAS MASCORT.
Comencem pel principi: volar amb Ryanair no és cap meravella, simplement és barat. Si a aquesta precisió hi afegim que l'aeroport de Girona es va passar anys en coma, és comprensible que avui tothom estigui prou satisfet amb aquest amic aeri: tant el sector turístic (ens hem de guanyar la vida), com els ciutadans rasos (tenim Estocolm a cinc minuts), com les institucions (una contribució a la felicitat col·lectiva de 14 milions en tres anualitats). Es pot discutir si l'aportació pública és oportuna i si la riquesa que genera la justifica, però posem-hi que sí. Es pot discutir si el servei de la companyia és millor o pitjor (que es discuteix, només cal parar l'orella), però ja hauríem de saber que ningú no dóna euros a vuitanta cèntims. Acceptem que els bons preus s'aconsegueixen gràcies a això que en diuen l'optimització de recursos (tècnics, però també humans) i la diversificació de les fonts d'ingressos. Posem-hi que tant de vol és sostenible, i posem-hi, finalment, que és lògic que els bitllets s'apugin amb el combustible o que Ryanair s'adapti als vents de la crisi. Si dos no s'enganyen no hi ha desenganys. Per això un servidor estaria disposat a fer un esforç de comprensió, però que no em diguin més que els dos passatges que acabo de comprar valen un cèntim quan, un cop sumades les taxes, els equipatges, la facturació a l'aeroport, l'assegurança, i el bon dia de les hostesses (o hostes) el banc em carrega 185 euros. Si em diuen la veritat d'entrada, volaré igual. Ho juro.
|
