dimecres, 30 de juliol de 2008
> Festa major doble
la galeria
JOAN DOMÈNECH MONER.
Abans, per la festa major, retornaven a cada casa els familiars i els amics dispersos. i es feia festa grossa. A Lloret, enguany, hem recuperat aquest sentit amb la presència de representants municipals d'alguns dels llocs d'Itàlia que, fa un any, vam visitar en el periple mediterrani a bord d'un veler, tal com ja vam escriure aquí. El gest ens ha agradat molt, perquè ha demostrat que van entendre el missatge, que es van sentir seduïts pel que els vam explicar i, més encara, perquè aliens a les sensacionalistes campanyes de la premsa italiana amb l'episodi de Federica Squarise, han defensat el nostre pavelló i han donat l'exemple venint a veure i a viure «l'anima catalana della Rimini della Costa Brava» com escrivia el periodista Sergio Suave a Il Foglio el dia 7 de juliol. Deia, també: «Vi racconto Lloret de Mar d'inverno, e perché vale la pena andarci». Qui diu el Lloret d'hivern diu el Lloret essencial, el del poble autèntic que es troba aquests dies a la processó de Santa Cristina o al ball de plaça. La regidora de Carloforte, Anna Maria Scopelliti, ens tranquil·litzava dient que a Itàlia no es mamen el dit i que allà ja han sortit veus posant les coses al seu lloc. L'arquitecte Salvatore Frulio, que junt amb Giovanni Delrio, ambdós de l'Alguer, vam passejar per Santa Cristina i Santa Clotilde, exclamava: «Això és meravellós. D'aquest Lloret no ens en parlen!» Per això ens ha plagut la seva visita amical. Amb ells la festa major ha estat doble.
|
