Ningú mor, si algú recorda. I crec que som molts els qui recordarem a Vidreres, i a d'altres indrets, en Toni Porta. Un home bo, culte, pedagog de mena, humanista compromès, amic dels seus amics..., i a qui inevitablement, amb dolor, trobarem a faltar. Molt.I en un sentit de convivència entre nosaltres es podria dir que en certa manera, molts, a Vidreres i en altres llocs, han estat, si m'ho permeten, la seva família, la que més a prop ha tingut en els afectes, juntament amb la seva mare, la senyora Maria.
Gràcies, Toni, per haver-te conegut.
No s'esborrarà la petjada.
